Convocatòria de la sessió extraordinària del Ple per al dia:
11 de juny a les 10h.
Ordre del dia:
CONSTITUCIÓ DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL I ELECCIÓ DE L'ALCALDE/ESSA.
ESTEU TOTS CONVIDATS.
23/5/11
GRÀCIES
Resultat de les eleccions municipals (a peu d'urna) de 2011:
Gent d'Ador: 524
Partit Popular: 512
En blanc i nuls: 27
Resultats de les votacions (a peu d'urna) de les eleccions autonòmiques:
PP: 505
PSOE: 234
COMPROMÍS: 140
EUPV: 43
ERPV: 5
UPyD: 8
ELS VERDS: 17
EN BLANC: 20
NULS: 21
Gent d'Ador vol donar les gràcies a totes aquelles persones que ens han confiat amb nosaltres, i també a la resta per haver participat en esta festa de la democràcia. Ara només esperem no defraudar-vos i estar a l'altura de les circumstàncies. Encara que és un tòpic, no podem més que prometre feina. Ganes hi han, i feina, imagineu-vos-ho. Però eixa feina no la podem fer nosaltres sols, necessitem de tots, i quan diguem tots, volem dir que esperem, especialment, la col·laboració del PP a qui li demanem que siguen responsables i facen un trasllat de poders net i transparent; que no prenguen cap decisió important sense consultar-nos i que ens donen tota la informació que els demanem.
Gent d'Ador: 524
Partit Popular: 512
En blanc i nuls: 27
Resultats de les votacions (a peu d'urna) de les eleccions autonòmiques:
PP: 505
PSOE: 234
COMPROMÍS: 140
EUPV: 43
ERPV: 5
UPyD: 8
ELS VERDS: 17
EN BLANC: 20
NULS: 21
Gent d'Ador vol donar les gràcies a totes aquelles persones que ens han confiat amb nosaltres, i també a la resta per haver participat en esta festa de la democràcia. Ara només esperem no defraudar-vos i estar a l'altura de les circumstàncies. Encara que és un tòpic, no podem més que prometre feina. Ganes hi han, i feina, imagineu-vos-ho. Però eixa feina no la podem fer nosaltres sols, necessitem de tots, i quan diguem tots, volem dir que esperem, especialment, la col·laboració del PP a qui li demanem que siguen responsables i facen un trasllat de poders net i transparent; que no prenguen cap decisió important sense consultar-nos i que ens donen tota la informació que els demanem.
20/5/11
INDIGNACIO
Una de les consignes de les comunitats on governa el PP és la de culpar a Zapatero de tots els mals d'Espanya, a més de reclamar-li diners, als quals diuen que tenen dret, i que no els els dóna. Si és així, mal fet pel govern central.
No sabem per quina estranya raó, el que passa a nivell nacional també és extrapolable a Ador. La raó ens la dóna el sr. alcalde al seu programa electoral. Diu que per a poder obtindre subvencions de les administracions públiques valencianes, la Generalitat i la Diputació, cal tindre influències, sinó, és com passar la mà per la paret. Això fa olor a prevaricació. Si anem al diccionari, ens diu que prevaricar és: que un funcionari públic dicte una resolució arbitraria en un assumpte administratiu sabent que eixa resolució és injusta. Es a dir, que si al poble manara el PP, demanara una subvenció a València i li la donaren perquè complix les condicions exigides per l'administració, la mateixa administració deuria donar la mateixa subvenció al mateix poble si aquest complira les condicions exigides, manara qui manara, fóra Gent d'Ador o el partit del Mutuo Apoyo Romántico (que existeix de veritat). De lo contrari, es podria acusar a l'administració pública de prevaricar.
Aleshores, les paraules del sr. alcalde són un despropòsit que ratlla lo punible, doncs està condicionant les possibles ajudes a l'Ajuntament a que guanye ell les eleccions.
Si fem un poc de memòria, el senyor Bernie Ecclestone, el magnat de la Fórmula 1, va causar un gran revol quan va condicionar que es farien les carreres de cotxes a València només si guanyava Camps. Ni el mateix Paco s'ho crea. I perquè es va alçar este revol? Perquè era una decisió arbitrària i injusta, i això que la Fórmula 1 depén d'una empresa privada. Aleshores, encara seria pitjor si fóra una institució pública.
El despreci mostrat pel sr. alcalde a Gent d'Ador és inacceptable. Nosaltres no som uns pelacanyes ni uns inútils, incapaços d'aconseguir les subvencions que per llei ens pertoquen. Nosaltres, els veïns d'Ador, paguem els nostres impostos com qualsevol altres, aleshores, si complim amb els nostres deures, tenim dret a exigir els nostres drets. I si tenim dret a una subvenció, ens la deuen donar, siga qui siga qui la demane, i siga qui siga qui tinga la potestat de donar-la. I si per a tindre més, cal ser amic d'este o d'aquell, i si eixe més ens el donen perquè li ho lleven a un altre, aleshores preferim que no ens ho donen. Gent d'Ador mai fomentarà la corrupció. Els de Gent d'Ador es paguem els nostres trages.
Dit açò, li exigim al sr. alcalde una rectificació pública, de lo contrari perdrà tota credibilitat, si és que encara li'n queda alguna.
No sabem per quina estranya raó, el que passa a nivell nacional també és extrapolable a Ador. La raó ens la dóna el sr. alcalde al seu programa electoral. Diu que per a poder obtindre subvencions de les administracions públiques valencianes, la Generalitat i la Diputació, cal tindre influències, sinó, és com passar la mà per la paret. Això fa olor a prevaricació. Si anem al diccionari, ens diu que prevaricar és: que un funcionari públic dicte una resolució arbitraria en un assumpte administratiu sabent que eixa resolució és injusta. Es a dir, que si al poble manara el PP, demanara una subvenció a València i li la donaren perquè complix les condicions exigides per l'administració, la mateixa administració deuria donar la mateixa subvenció al mateix poble si aquest complira les condicions exigides, manara qui manara, fóra Gent d'Ador o el partit del Mutuo Apoyo Romántico (que existeix de veritat). De lo contrari, es podria acusar a l'administració pública de prevaricar.
Aleshores, les paraules del sr. alcalde són un despropòsit que ratlla lo punible, doncs està condicionant les possibles ajudes a l'Ajuntament a que guanye ell les eleccions.
Si fem un poc de memòria, el senyor Bernie Ecclestone, el magnat de la Fórmula 1, va causar un gran revol quan va condicionar que es farien les carreres de cotxes a València només si guanyava Camps. Ni el mateix Paco s'ho crea. I perquè es va alçar este revol? Perquè era una decisió arbitrària i injusta, i això que la Fórmula 1 depén d'una empresa privada. Aleshores, encara seria pitjor si fóra una institució pública.
El despreci mostrat pel sr. alcalde a Gent d'Ador és inacceptable. Nosaltres no som uns pelacanyes ni uns inútils, incapaços d'aconseguir les subvencions que per llei ens pertoquen. Nosaltres, els veïns d'Ador, paguem els nostres impostos com qualsevol altres, aleshores, si complim amb els nostres deures, tenim dret a exigir els nostres drets. I si tenim dret a una subvenció, ens la deuen donar, siga qui siga qui la demane, i siga qui siga qui tinga la potestat de donar-la. I si per a tindre més, cal ser amic d'este o d'aquell, i si eixe més ens el donen perquè li ho lleven a un altre, aleshores preferim que no ens ho donen. Gent d'Ador mai fomentarà la corrupció. Els de Gent d'Ador es paguem els nostres trages.
Dit açò, li exigim al sr. alcalde una rectificació pública, de lo contrari perdrà tota credibilitat, si és que encara li'n queda alguna.
19/5/11
PERDÓ, SR. ALCALDE
Al llegir el programa electoral particular del sr. Alcalde (i dic particular perquè ell no conta, ni ha contat ni contarà amb els que formen la seua llista) m'he emocionat tant que m'han caigut les llàgrimes. Pobrets, què cansats estaran de fer tanta cosa, i què cansats acabaran si guanyen i han de fer tot el que proposen. Però el que més m'ha afectat, el que més m'ha arribat al cor, sr. Alcalde, és que anomene tant a GENT D'ADOR al SEU programa. No m'havia adonat, fins ara, que era tan roín, tan malvat, tan insolidari, tan inmoral i tan canalla. Ja veus tu: recolzar a una gent que van votar que no i que es van abstindre als plenaris de les 11,30 del matí, quan Vosté proposava eixos grans projectes. Perdó, sr. Alcalde, perdó. Després de veure el SEU programa, he vist la llum, i hem penedisc de tot el que he fet fins ara. Espere sàpia perdonar-me. És més, espere que em guarde un lloc a la seua llista electoral en les eleccions de 2015, almenys, així em garantiré un lloc de treball.
Permeta'm, sr. Alcalde, i li demane perdó abans de dir-ho, una xicoteta crítica al SEU programa (espere no me la tinga en compte per a les properes eleccions). El que vull dir-li és que s'ha oblidat d'una cosa molt important: de les persones; tot açò que ens anuncia no és més que fum, un fum negre i pudent que contamina els sentiments d'uns ciutadans que ja estan farts de tanta mentida i manipulació.
Ja que parlem de mentides (per favor, li ho demane de genolls, no m'ho tinga en compte, sr. Alcalde), m'agradaria corregir-li una data que, si no m'enganye (ojalà m'enganyara per que vosté tinguera raó, no desitge una altra cosa; i la seua sabiduria és una cosa que tinc sempre present en les meues oracions), té una data mal reflectida. En el apartado (perdone, sr. Alcalde, si me he pasado al castellano, como Usted también lo ha escrito así, aunque eso ya es normal en su partido, y si no que se lo digan al alcalde de Vila-real y a la alcaldesa de Torrent) La deuda de los Ayuntamientos de la Safor, en la sección de los más saneados dice: Ador debe 0,3 € por hatitante. Permítame que le recuerde que el Ayuntamiento de Ador, gracias a su magnífica gestión y a la excelente expropiación que hizo de la casa sita en la plaça Major, ahora, plaça de Frai Cornado Estruch, i posterior demolición hecha con alevosía y nocturnidad, después de perder el juicio, se condenó al Ayuntamiento a pagar 120.000 € a la familia propietaria. Como esta cantidad aún no se ha pagado, se debe. Por lo tanto, si dividimos esa cantidad entre los 1.500 habitantes del pueblo, resulta que: el pueblo de Ador debe 80,3 € por habitante, muy cerca del de Benifairó de la Valldigna. (Perdón, perdón, espero haberme equivocado, se lo digo con la mano en el corazón.)
Hem permet una xicoteta malesa, sr. Alcalde, espere no me la tinga en compte: la crisi econòmica més greu de la història no l'ha creada el partit socialista ni Zapatero; l'han creada els bancs, eixos als que Vosté els deu tants diners, encara que ens ho amague al seu programa.
Després de tot el que he dit, no sé si Vosté serà capaç de perdonar-me. Però com que és una persona molt catòlica i creient, de missa quasi diària, i que posa els principis cristians per damunt de tot, estic segur de que ho sabrà fer.
També m'agradaria, si fóra possible, li ho dic per no tindre que esperar fins el 2015, doncs ja que vosté és Jefe d'Administració a la Federació Valenciana de Municipis i Provincies, president de ADDER, president del Consell de l'àrea 11 de salut, i alcalde d'Ador (de tots els llocs cobra?, i a més li han tocat a la loteria 164.000 €), si podria donar-me ara un lloc de treball, que porte més de tres mesos sense treballar; o per fer-ho,és condició sine quanon estar a la seua llista?
No pot negar que li ha cundit la feina de ser alcalde, no. Pot ser per això, l'altre dia, parlant amb un xiquet que tindrà uns sis o set anys, al preguntar-li què volia ser de major, em va contestar: jo?, alcalde d'Ador. No vas mal encaminat, xiquet.
Permeta'm, sr. Alcalde, i li demane perdó abans de dir-ho, una xicoteta crítica al SEU programa (espere no me la tinga en compte per a les properes eleccions). El que vull dir-li és que s'ha oblidat d'una cosa molt important: de les persones; tot açò que ens anuncia no és més que fum, un fum negre i pudent que contamina els sentiments d'uns ciutadans que ja estan farts de tanta mentida i manipulació.
Ja que parlem de mentides (per favor, li ho demane de genolls, no m'ho tinga en compte, sr. Alcalde), m'agradaria corregir-li una data que, si no m'enganye (ojalà m'enganyara per que vosté tinguera raó, no desitge una altra cosa; i la seua sabiduria és una cosa que tinc sempre present en les meues oracions), té una data mal reflectida. En el apartado (perdone, sr. Alcalde, si me he pasado al castellano, como Usted también lo ha escrito así, aunque eso ya es normal en su partido, y si no que se lo digan al alcalde de Vila-real y a la alcaldesa de Torrent) La deuda de los Ayuntamientos de la Safor, en la sección de los más saneados dice: Ador debe 0,3 € por hatitante. Permítame que le recuerde que el Ayuntamiento de Ador, gracias a su magnífica gestión y a la excelente expropiación que hizo de la casa sita en la plaça Major, ahora, plaça de Frai Cornado Estruch, i posterior demolición hecha con alevosía y nocturnidad, después de perder el juicio, se condenó al Ayuntamiento a pagar 120.000 € a la familia propietaria. Como esta cantidad aún no se ha pagado, se debe. Por lo tanto, si dividimos esa cantidad entre los 1.500 habitantes del pueblo, resulta que: el pueblo de Ador debe 80,3 € por habitante, muy cerca del de Benifairó de la Valldigna. (Perdón, perdón, espero haberme equivocado, se lo digo con la mano en el corazón.)
Hem permet una xicoteta malesa, sr. Alcalde, espere no me la tinga en compte: la crisi econòmica més greu de la història no l'ha creada el partit socialista ni Zapatero; l'han creada els bancs, eixos als que Vosté els deu tants diners, encara que ens ho amague al seu programa.
Després de tot el que he dit, no sé si Vosté serà capaç de perdonar-me. Però com que és una persona molt catòlica i creient, de missa quasi diària, i que posa els principis cristians per damunt de tot, estic segur de que ho sabrà fer.
També m'agradaria, si fóra possible, li ho dic per no tindre que esperar fins el 2015, doncs ja que vosté és Jefe d'Administració a la Federació Valenciana de Municipis i Provincies, president de ADDER, president del Consell de l'àrea 11 de salut, i alcalde d'Ador (de tots els llocs cobra?, i a més li han tocat a la loteria 164.000 €), si podria donar-me ara un lloc de treball, que porte més de tres mesos sense treballar; o per fer-ho,és condició sine quanon estar a la seua llista?
No pot negar que li ha cundit la feina de ser alcalde, no. Pot ser per això, l'altre dia, parlant amb un xiquet que tindrà uns sis o set anys, al preguntar-li què volia ser de major, em va contestar: jo?, alcalde d'Ador. No vas mal encaminat, xiquet.
PROGRAMA ELECTORAL DEL PP D'ADOR
En primer lloc, comentar els diners que s’hauran gastat amb la propaganda electoral (menuda diferencia amb el partit de l’oposició),com es nota qui són els que tenen els diners i per a què els utilitzen, per a manipular a la ciutadania i d’aquesta forma poder mantindre’s en el govern i per a poder seguir traguent més diners (com podeu veure és el peix que es mossega la cua). No han tingut prou en un llibret a soles, no , dos, i amb amplies fotografies que dirigeixen la nostra mirada cap on ells volen que vejam.
No entre a comentar el tema dels diners que s’han gastat en les obres que han realitzat ni lo del deute, doncs hi ha gent que ho podrà comentar més informada que jo.
Però si que comentaré lo del Gran Prix, QUÉ NASSOS PINTA ACÍ?, QUINA TONTERIA ES AQUESTA? .
Lo del poliesportiu Municipal. Per quÈ no ha tret la foto de la pedra que va caure de la muntanya?, es que no la té?, no això no li interessa traure-ho, ni tampoc l’interessa contar-nos tot el dineral que s’han gastat ací, i tot el temps que hem tingut que esperar.
Lo del parc, quina barbaritat de diners per a un parc sense trellat, ostentós i amb molt poc de gust. Amb la meitat de diners i un poc més d’idea haguera eixit un parc com cal.
Ah, i la reflexió final: ve a dir-nos que no siguem estúpids i que no votem a eixa pobra gent que no té tan bones influències com Ell i que a més a més els seus amics no els donaran un duro. Quina poca vergonya, quina poca ètica, quin poc trellat. Quines idees tan poc democràtiques que inciten a un vot on l’únic que es mira és que ens donen diners per a seguir fent obres faraòniques. ( Ara que ja no queden diners a les arques de l’Estat i de la Generalitat,ja ni lo serà tan fàcil, per a què voldrem ara als seus amics?).
No entre a comentar el tema dels diners que s’han gastat en les obres que han realitzat ni lo del deute, doncs hi ha gent que ho podrà comentar més informada que jo.
Però si que comentaré lo del Gran Prix, QUÉ NASSOS PINTA ACÍ?, QUINA TONTERIA ES AQUESTA? .
Lo del poliesportiu Municipal. Per quÈ no ha tret la foto de la pedra que va caure de la muntanya?, es que no la té?, no això no li interessa traure-ho, ni tampoc l’interessa contar-nos tot el dineral que s’han gastat ací, i tot el temps que hem tingut que esperar.
Lo del parc, quina barbaritat de diners per a un parc sense trellat, ostentós i amb molt poc de gust. Amb la meitat de diners i un poc més d’idea haguera eixit un parc com cal.
Ah, i la reflexió final: ve a dir-nos que no siguem estúpids i que no votem a eixa pobra gent que no té tan bones influències com Ell i que a més a més els seus amics no els donaran un duro. Quina poca vergonya, quina poca ètica, quin poc trellat. Quines idees tan poc democràtiques que inciten a un vot on l’únic que es mira és que ens donen diners per a seguir fent obres faraòniques. ( Ara que ja no queden diners a les arques de l’Estat i de la Generalitat,ja ni lo serà tan fàcil, per a què voldrem ara als seus amics?).
18/5/11
INDIGNEU-VOS
Des de fa un dies als mitjans de comunicació continuament es parla del moviment dels indignats. Bàsicament este moviment el que fa és protestar contra l'abús que els partits majoritàris fan de la democràcia, a més d'estar en contra del sistema capitaliste, etc.
Si extrapolàrem eixes reivindicacions al poble d'Ador, ens trobariem amb la sorpresa de que serien totalment aplicables ací, és a dir, que a Ador també tenim raons de sobra per a indignar-nos. Els governants d'este poble, des de fa vint-i-quatre anys, ens han pres per imbècils i es pensen que encara estem a principis del segle XX, on el sistema caciquil estava en el seu esplendor. NO senyor, estem a principis del segle XXI, un segle on l'educació arriba a tothom, on, gràcies a la tecnologia, estem més formats i més informats que mai, i, on, gràcies a tot això, ja no ens xuclem el dit. Aleshores, no ens conformem amb una piscina o un poliesportiu per tancar els ulls i girar-nos d'esquena per que els que manen facen el que els done la gana: el Despostisme Ilustrat es va acabar al segle XVIII; ara triomfa la democràcia, encara que hi haja alguns que no s'ho creguen o no els interesse.
Estem farts de que ens prenguen el pel, de que ens amaguen informació, de que sempre ho manipulen tot els mateixos, d'alçar-li el rabo al mateix, de tindre por de significar-nos, de que ens conten mentides, de que sempre siguen afavorits els mateixos, de que no existisca la igualtat d'oportunitats... i, en definitiva, de que es burlen de nosaltres a la nostra cara.
Per tot açò estem indignats. Per tot açò vos diguem que també vosaltres s'indigneu. Indigneu-vos, redéu, indigneu-vos.
Indigneu-vos i aneu diumenge a votar. Ja hi ha prou.
Indigneu-vos i voteu a Gent d'Ador. Motius hi han a cabassos.
Si extrapolàrem eixes reivindicacions al poble d'Ador, ens trobariem amb la sorpresa de que serien totalment aplicables ací, és a dir, que a Ador també tenim raons de sobra per a indignar-nos. Els governants d'este poble, des de fa vint-i-quatre anys, ens han pres per imbècils i es pensen que encara estem a principis del segle XX, on el sistema caciquil estava en el seu esplendor. NO senyor, estem a principis del segle XXI, un segle on l'educació arriba a tothom, on, gràcies a la tecnologia, estem més formats i més informats que mai, i, on, gràcies a tot això, ja no ens xuclem el dit. Aleshores, no ens conformem amb una piscina o un poliesportiu per tancar els ulls i girar-nos d'esquena per que els que manen facen el que els done la gana: el Despostisme Ilustrat es va acabar al segle XVIII; ara triomfa la democràcia, encara que hi haja alguns que no s'ho creguen o no els interesse.
Estem farts de que ens prenguen el pel, de que ens amaguen informació, de que sempre ho manipulen tot els mateixos, d'alçar-li el rabo al mateix, de tindre por de significar-nos, de que ens conten mentides, de que sempre siguen afavorits els mateixos, de que no existisca la igualtat d'oportunitats... i, en definitiva, de que es burlen de nosaltres a la nostra cara.
Per tot açò estem indignats. Per tot açò vos diguem que també vosaltres s'indigneu. Indigneu-vos, redéu, indigneu-vos.
Indigneu-vos i aneu diumenge a votar. Ja hi ha prou.
Indigneu-vos i voteu a Gent d'Ador. Motius hi han a cabassos.
17/5/11
JOAN FAUS, el meu candidat
Abans d'entrar a formar part del grup de Gent d'Ador no coneixia quasi a Joan Faus. Sabia que era d'Ador, que treballava de mestre, que vivia a València, qui eren els seus pares i germans... La meua relació amb ell es restringia a un “hola i adéu” quan ens creuàvem pel carrer. I poc més. Va ser a l'entrar en Gent d'Ador quan vaig començar a conéixer-lo de veritat. En aquella colla originària, encara que tenia un pes específic major que molts de nosaltres, no era ni més ni menys que qualsevol altre: aportava les seues idees, les argumentava bé, discutia el que no li pareixia correcte i acceptava el que decidia la majoria, li agradara o no. Mai intentava imposar res.
La pèrdua de les eleccions va ser un gran colp per a tot el grup. Afortunadament ens varem saber refer gràcies al recolzament de més del 48% dels votants, i a la unió que existia entre tots els components, la qual, si més no, és va fer més forta encara. D'això ell en va tindre molta culpa. Però de nou rebérem una altra garrotada quan Valentín va abandonar la formació. El grup estava ferit de mort. Ja ho havia dit l'alcalde en una entrevista: “estos no duren una rosada.” ¿I ara què? Doncs res, no passava res: ahí estava Joan. Amb eixe aspecte un poc fràgil, primet, amb el monyo blanc, pereta i el parar un poc corbat, es va tirar el grup de Gent d'Ador a l'esquena com si fóra un jovenot de vint anys, fort i musculós, i va estirar d'ell fins arribar on estem ara: a les portes d'unes noves eleccions. ¿Però què li passava a este home? ¿Per què, si ja està jubilat, té la casa i el cotxe pagats, els fills col•locats, i té tot el temps del món per jugar amb la seua neteta, vol complicar-se la vida d'esta manera? ¿Com, amb la crisi que hi ha, les retallades per part de la Generalitat que s'esperen, vol fer-se càrrec d'un ajuntament tant endeutat com el d'Ador? ¿Com, sent conscient de l'empastre que hi haurà allí dins, vol ser l'alcalde? ¿Està boix o què? Evidentment no. I jo conec molt bé quines són eixes raons per les quals vol ser l'alcalde de tots els adorers: en primer lloc, per l'amor tan gran que li té a Ador; després, perquè té un sentit molt elevat de lo que és la justícia, absent ací des de fa molts anys; i finalment, pel seu convenciment real en la democràcia, eradicada d’esta institució. D'estos sentiments, d'una capacitat de treball i de sacrifici envejables, i de la lleialtat al seu grup i al poble, trau unes forces que el fan inesgotable.
¡No sabeu quan ha treballat al llarg d'estos quatre anys! No ha fallat mai a cap reunió del grup; ha estudiat lleis; s'ha llegit els BOE i els BOP; ha preguntat i repreguntat a qui més sabia quan alguna qüestió important la ignorava; ha vingut de València quan ha sigut menester; se n'ha anat a València a l'una del matí, després d'haver vingut a posta per reunir-se amb nosaltres; ha anat on ha fet falta; a parlat amb qui devia parlar; i ha aguantat estoicament, sense alterar-se, amb educació i classe, però també amb caràcter i dignitat, tots els entrebancs que el senyor alcalde i companyia han anat posant-li al llarg d'este temps. Hauríeu de vore'l treballar als plenaris. Malgrat que rebem la documentació amb poc de temps per preparar-los, com és tant llest i ordenat, amb la minuciositat d'un rellotger, prepara totes les qüestions com si li anara la vida amb això. I després, clar: allí dalt de la tarima se'ls deixa sense paraules. Exposa, raona, argumenta i els demostra lo mal governants que són. No vull menysprear ningú del grup governant, però després de veure el que hi ha i què és el que fan, només es pot concloure una cosa: que cadascú arriba on arriba i sap el que sap, i que qui fa el que pot no està obligat a més; però per governar un poble amb serietat, amb eficàcia i amb transparència es necessita molt més que la mera voluntat de fer coses, i eixes grans carències que tenen les han demostrades als plenaris i en el treball diari durant tota la legislatura. Eixe, justament, és el fort de Joan Faus: ell sí és una persona seriosa en el treball, per això ha demostrat en estos quatre anys, desenvolupant la tasca d'oposició, que està molt més preparat per a governar que altres que porten una caterva d'anys.
Però com qualsevol persona, també té el seu toc de vanitat. ¡No sabeu com s’alegra quan, després de redactar un escrit o unes preguntes per al plenari, ens els llig en les reunions preparatòries! Quan acaba es queda mirant-nos, estudiant les nostres reaccions..., i quan algú li diu: “xe, Joan, de categoria, això està molt ben escrit.” ¡Quin goig li dóna! De seguida somriu i es fa ben ample.
Una altra característica que m'agradaria destacar d'ell, en el bon sentit de la paraula, és lo pesat que és, ¡no s'ho podeu imaginar! A les tantes de la nit et crida per telèfon per comentar alguna coseta, a vegades sense importància, una simple excusa, per a continuació donar-te ànims per que continuem tots units, per fer grup, per mantindre'l lligat, doncs eixe és el camí de l'èxit: Això que t'he dit és molt important, “sí Joan”; que s'ha de continuar treballant, “per suposat Joan”; que s'ha de mirar cap avant, “clar que sí, Joan”; que... “Joan, se m'està gelant el sopar”; que el poble necessita gent com vosaltres, “Joan, el sopar...”; que estic convençut que podem guanyar les properes eleccions, “Joan, demà no ens hem de veure?”; sí , però... “bona nit, Joan”. Eixa nit, n’estic segur, haurà dormit com un tronc.
Recorde que la nit abans del dia de les passades eleccions, estant sopant tots els que formàvem aquella candidatura de Gent d'Ador, la seua dona li va dir: “si demà no guanyareu, i no li feu una oposició com Déu mana a l'alcalde, em divorcie de tu”. Esgotada la legislatura, pots estar ben tranquil•la, Amparo, perquè la tasca d'oposició, el teu home, la feta de forma digna, honesta i eficient. I ara jo et dic: “Joan, si no guanyares les properes eleccions no passa res, doncs, almenys, has guanyat un amic”.
La pèrdua de les eleccions va ser un gran colp per a tot el grup. Afortunadament ens varem saber refer gràcies al recolzament de més del 48% dels votants, i a la unió que existia entre tots els components, la qual, si més no, és va fer més forta encara. D'això ell en va tindre molta culpa. Però de nou rebérem una altra garrotada quan Valentín va abandonar la formació. El grup estava ferit de mort. Ja ho havia dit l'alcalde en una entrevista: “estos no duren una rosada.” ¿I ara què? Doncs res, no passava res: ahí estava Joan. Amb eixe aspecte un poc fràgil, primet, amb el monyo blanc, pereta i el parar un poc corbat, es va tirar el grup de Gent d'Ador a l'esquena com si fóra un jovenot de vint anys, fort i musculós, i va estirar d'ell fins arribar on estem ara: a les portes d'unes noves eleccions. ¿Però què li passava a este home? ¿Per què, si ja està jubilat, té la casa i el cotxe pagats, els fills col•locats, i té tot el temps del món per jugar amb la seua neteta, vol complicar-se la vida d'esta manera? ¿Com, amb la crisi que hi ha, les retallades per part de la Generalitat que s'esperen, vol fer-se càrrec d'un ajuntament tant endeutat com el d'Ador? ¿Com, sent conscient de l'empastre que hi haurà allí dins, vol ser l'alcalde? ¿Està boix o què? Evidentment no. I jo conec molt bé quines són eixes raons per les quals vol ser l'alcalde de tots els adorers: en primer lloc, per l'amor tan gran que li té a Ador; després, perquè té un sentit molt elevat de lo que és la justícia, absent ací des de fa molts anys; i finalment, pel seu convenciment real en la democràcia, eradicada d’esta institució. D'estos sentiments, d'una capacitat de treball i de sacrifici envejables, i de la lleialtat al seu grup i al poble, trau unes forces que el fan inesgotable.
¡No sabeu quan ha treballat al llarg d'estos quatre anys! No ha fallat mai a cap reunió del grup; ha estudiat lleis; s'ha llegit els BOE i els BOP; ha preguntat i repreguntat a qui més sabia quan alguna qüestió important la ignorava; ha vingut de València quan ha sigut menester; se n'ha anat a València a l'una del matí, després d'haver vingut a posta per reunir-se amb nosaltres; ha anat on ha fet falta; a parlat amb qui devia parlar; i ha aguantat estoicament, sense alterar-se, amb educació i classe, però també amb caràcter i dignitat, tots els entrebancs que el senyor alcalde i companyia han anat posant-li al llarg d'este temps. Hauríeu de vore'l treballar als plenaris. Malgrat que rebem la documentació amb poc de temps per preparar-los, com és tant llest i ordenat, amb la minuciositat d'un rellotger, prepara totes les qüestions com si li anara la vida amb això. I després, clar: allí dalt de la tarima se'ls deixa sense paraules. Exposa, raona, argumenta i els demostra lo mal governants que són. No vull menysprear ningú del grup governant, però després de veure el que hi ha i què és el que fan, només es pot concloure una cosa: que cadascú arriba on arriba i sap el que sap, i que qui fa el que pot no està obligat a més; però per governar un poble amb serietat, amb eficàcia i amb transparència es necessita molt més que la mera voluntat de fer coses, i eixes grans carències que tenen les han demostrades als plenaris i en el treball diari durant tota la legislatura. Eixe, justament, és el fort de Joan Faus: ell sí és una persona seriosa en el treball, per això ha demostrat en estos quatre anys, desenvolupant la tasca d'oposició, que està molt més preparat per a governar que altres que porten una caterva d'anys.
Però com qualsevol persona, també té el seu toc de vanitat. ¡No sabeu com s’alegra quan, després de redactar un escrit o unes preguntes per al plenari, ens els llig en les reunions preparatòries! Quan acaba es queda mirant-nos, estudiant les nostres reaccions..., i quan algú li diu: “xe, Joan, de categoria, això està molt ben escrit.” ¡Quin goig li dóna! De seguida somriu i es fa ben ample.
Una altra característica que m'agradaria destacar d'ell, en el bon sentit de la paraula, és lo pesat que és, ¡no s'ho podeu imaginar! A les tantes de la nit et crida per telèfon per comentar alguna coseta, a vegades sense importància, una simple excusa, per a continuació donar-te ànims per que continuem tots units, per fer grup, per mantindre'l lligat, doncs eixe és el camí de l'èxit: Això que t'he dit és molt important, “sí Joan”; que s'ha de continuar treballant, “per suposat Joan”; que s'ha de mirar cap avant, “clar que sí, Joan”; que... “Joan, se m'està gelant el sopar”; que el poble necessita gent com vosaltres, “Joan, el sopar...”; que estic convençut que podem guanyar les properes eleccions, “Joan, demà no ens hem de veure?”; sí , però... “bona nit, Joan”. Eixa nit, n’estic segur, haurà dormit com un tronc.
Recorde que la nit abans del dia de les passades eleccions, estant sopant tots els que formàvem aquella candidatura de Gent d'Ador, la seua dona li va dir: “si demà no guanyareu, i no li feu una oposició com Déu mana a l'alcalde, em divorcie de tu”. Esgotada la legislatura, pots estar ben tranquil•la, Amparo, perquè la tasca d'oposició, el teu home, la feta de forma digna, honesta i eficient. I ara jo et dic: “Joan, si no guanyares les properes eleccions no passa res, doncs, almenys, has guanyat un amic”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)