Si haguérem de qualificar amb un adjectiu el periode de vint-i-quatre anys que ha suposat el llarg mandat de Juan Vicente Estruch al capdavant de l'Ajuntament d'Ador, el més representatiu seria el negre. Un periode obscurantista com l'Edat Mitjana, ple de mentides, falsedats i ocultacions, on la màxima era: "a l'enemic, ni aigua", considerant com a enemic no només els partits de l'oposició, sinó també els seus propis conciutadans. Quanta menys informació tinguen, millor, que la informació és poder, i si la tenen ells, el més possible és que es torne contra mi; fins i tot els seus regidors rebien la informació amb contagotes, no hi havia més que mirar les cares que posaven en els plenaris quan s'assabentaven en eixe moment d'alguna qüestió important per al poble, gràcies a l'aportació de l'oposició.
Una prova ben clara del que acabem de dir ens la dóna la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que acaba d'anul·lar el PAI del Pinaret.
Com és lògic, ens preguntem per què s'anul·la una actuació tan important per al poble. La resposta és molt senzilla: pel color negre de les actuacions de l'anterior alcalde. A la sentència, el TSJCV diu que «hi va haver indefensió dels propietaris al no saber què anava a fer-se ni el cost final que anava a tindre». Però, no anaven a ser els propietaris els beneficiaris? El PAI no es feia per a ells?... o no? A més a més, ni tan sols els va donar els plànols.
També este PAI ja va tindre una sol·licitut d'anul·lació per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per no acreditar l'existència de suficient aigua per abastir el polígon.
Tot es va fer malament des d’el principi. Com quasi tot.
Però ací no acaba la cosa, perquè en eixe PAI era on anava a construir-se la nova escola. Durant molts anys el sr. Juan Vicente Estruch va estar enganyant, una vegada més, a pares i mares d'Ador i Palma dient-los que confiaren en ell perquè les gestions anaven per bon camí; després deia que estava comprant terres... Fum, fum i més fum. Un fum negre que no feia més que allargar l'agonia i les esperances dels pares i mares que per fi han conegut el resultat d'eixes gestions: la mort, el soterrar i la incineració de la nova escola, que no ha sigut més que fum. I a començar de nou.
El sr. Juan Vicente Estruch volia ser rei, i va resultar que li pertocà ser Baltasar i repartir ell sol tot el carbó que anava guardant en l’Ajuntament d’Ador.
