¿Vos imagineu què haguera passat si Gent d’Ador, al seu
programa electoral, haguera portat la promesa de tancar la piscina coberta? El
més segur és que haguérem perdut els comicis. ¿I què haguera ocorregut si,
sense dir res al programa, i una vegada vista i estudiada la situació econòmica
del poble i la piscina, l’haguérem tancada? Els atacs del PP local hagueren
sigut ferotges; de fet ja ens criticaven prou abans de prendre cap decisió. Però
Gent d’Ador, en un acte de responsabilitat, i per què no dir-ho, de democràcia
interna, perquè hi havia integrants del grup que estaven a favor del tancament
(perquè sí, com a qualsevol grup de persones que tracten un assumpte, entre
nosaltres també hi ha discrepàncies. Només hi ha un grup de persones a Ador on
tots opinen el mateix, el mateix que el Líder, clar: el PP local), finalment es
va decidir lluitar per mantenir-la oberta, i a fe que encertàrem, doncs hui
funciona molt bé. No ha sigut fàcil. La tasca ha sigut dura, i s’han hagut de
dedicar moltes hores i molta imaginació per portar endavant el projecte.
L’aspecte més important ha sigut el d’atraure gent de fora, doncs amb els veïns
del poble no n’érem prou. Es van enviar comunicacions a tots els pobles de la
Safor convidant-los a subscriure un conveni amb l’Ajuntament d’Ador per tindre
un tracte preferencial. Però només tres ajuntaments van contestar positivament.
I quina casualitat: cap d’eixos tres ajuntaments estan governats pel PP. ¿No és
trist que els veïns de Villalonga paguen menys per l’ús de la piscina que els
de Palma, per exemple? ¿Per quina absurda raó els usuaris de Palma han de pagar
més? La resposta és molt senzilla: perquè Palma té una alcaldessa del PP. ¿I
això què vol dir? Dons que des d’ací, des d’Ador, algú va donar la consigna de que cap alcalde del PP subscrivira
eixe conveni, doncs el tancament de la piscina seria beneficiós per a ell. Això són les conseqüències de la
política mal entesa i de les ambicions personals que busquen trarue profit de
la política.
Ara ens agradaria extrapolar esta situació a l’àmbit de
la Comunitat Valenciana. ¿S’imagineu que el PP haguera portat al seu programa
electoral el tancament de Canal 9? Amb esta proposta és molt probable que no
haguera guanyat les eleccions. I tanmateix ho ha fet. Però tancar una televisió
pública no és el mateix que tancar una piscina. ¿No devia el govern de la
Generalitat haver gestionat correctament RTVV per mantindre-la oberta, com ha
fet ací GA? Però el sr. Fabra ha preferit tirar pel camí més fàcil, el de la
covardia: tancar, i a fer la mà. Ho han vingut planejant des de fa molt de
temps. Poc a poc han anat saquejant-la, abaixant la qualitat de les emissions i
engreixant la plantilla per fer-la, segons ells, inviable. I el més gros és que
ells no es consideren responsables. El cinisme del Molt Honorable President de
la Generalitat Valenciana, Don Alberto Fabra, és de rècord Guinness. I la decisió
que ha pres, estem convençuts, ha sigut a títol personal. Fa un parell d’anys
este senyor no era més que un simple alcalde d’una capital de províncies, més
coneguda pel seu homònim convicte, el ¿Molt Honorable Ex President de la
Diputació de Castelló? Sr. Carlos Fabra i Su Aeropuerto Sin Aviones, que per la
seua gestió. Un dia, gràcies a la corrupció generalitzada del Partit Popular a
les Corts Valencianes, li va caure del cel un càrrec al qual no haguera aspirat
mai ni en somnis. I ara, (què tindrà el càrrec de President de la
Generalitat?), vol ser més que ningú, i després de navegar pels deutes de la
Generalitat sense pena ni glòria, vol demostrar, no als valencians, que li
interessen ben poc (i si no que els ho pregunten als farmacèutics, als
depenents, als treballadors de RTVV, als ajuntaments i a tants i tants
col·lectius ignorats i despreciats pel Consell), ni tan sols als espanyols, que
ens miren com als fesols de careta pel merder que ens han organitzat, sinó,
única i exclusivament, al Presidente del Gobierno de España, el Sr. Mariano Rajoy,
per que el tinga en compte en una propera remodelació del govern. Sí, el Sr.
Alberto Fabra ara aspira a ministre. Encara que s’ha postulat com a candidat
del PP valencià a les properes eleccions autonòmiques del 2015, com sap que no
va a eixir, i que, a més a més, no podrà ser alcalde de Castelló, o mira cap a
dalt o se’n va a fer la mà. O tot o res. I ell va a per tot, coste el que coste
(i això comporta passar per damunt de tots els valencians). Que des de Madrid
li diuen que tanque la televisió, a veure què passa, doncs ell la tanca;
ignorant fins i tot els consells de gent molt important del seu partit, com per
exemple Alfosno Rus, president de la Diputació de València, però clar, este
està en l’altra facció del PP.
També crida molt l’atenció la forma en la que s’ha dut a
terme el tancament de RTVV: amb alevosia i nocturnitat. En dos dies han aprovat
la llei de tancament i han interromput les emissions. La raó de tanta pressa és
molt clara: els treballadors de RTVV, vist lo vist, “i para lo que me queda en
el convento, me cago dentro”, havien començat a fer públic els mètodes de
control que la direcció del PP feia sobre l’Ens Públic i a destapar les
mentides que ens venien contant al llarg dels anys. A més a més, ací, a la
Comunitat Valenciana, abans d’estos esdeveniments, qui coneixia a Ximo Puig
(PSOE), a Marga Sanz (Esquerra Unida del País Valencià), o a Mònica Oltra i
Enric Morera (Compromís)? Evidentment, per eixir a Canal 9 no seria, doncs o
feien en contades ocasions. Ara, després de l’anunci del tancament de RTVV, a
totes hores estaven en la pantalla, i justament quan, arrel d’eixe anunci,
l’audiència de Canal 9 havia pujat del 3% al 16%.
Molt mal li ha d’anar al Sr. Alberto Fabra per a no
aplegar a ministre; i molt pitjor als valencians si a les properes eleccions
autonòmiques tornem a donar al PP la majoria absoluta.
