ORDRE DEL DIA:
1r.- Aprovació si s’escau de l’acta anterior.
Al aparéixer en l’acta el compromís del Sr. Alcalde de contestar per escrit les preguntes, a més d’algunes consideracions nostres que també es comentaren, decidírem aprovar-la..
2n.- Sorteig dessignació meses electorals.
Es celabrà el sorteig per elegir a les persones que s’encarregaran de l’organització de la pròxima comesa electoral. Si algú te interés de saber si ha sigut elegit ho pot preguntar a l’Ajuntament.
3r.- Nomenament del Jutge de Pau sustitut.
Ens presentaren l’aprovació de l’únic candidat que ho ha sol.licitat, el Sr. Antonio Juan Estruch Faus. S’aprovà amb la nostra abstenció.
4r.- Moció contra el Cànon Digital.
Apart de l’escrit presentat , ningú del Grup Popular digué res.El portaveu del G.A. explicà que es tractava d’una llei aprovada al Parlament Español i que algun article de la llei no li agradava al P.P, Si L’havien aprovada democràticament les seues raons tendrien i que nosaltres poques coses podem fer. La regidora de G.A. Maria Teresa Reig explicà amb més detalls la nostra postura.
INTERVENCIÓ DE TERE REIG EN CONTRA DE LA MOCIÓ QUE PRESENTA EL PP SOBRE EL CANÓN DIGITAL (Defensa de les possicions en Castellano perquè la Moció que està copiada està en Castellano)
ALGUNAS CUESTIONES SOBRE LA COPIA PRIVADA.
La copia privada es un limite al derecho de reproducción que las leyes de propiedad intelectual reconocen a los creadores (autores, artistas, productores, etc…). Este derecho de reproducción otorga a sus titulares la facultad de autorizar o prohibir cualquier copia que se haga de sus obras.
Si las leyes no reconocieran el limite de copia privada, nadie podria hacer una copia para su uso privado. Por ejemplo, una persona que ha comprado un disco no podria -legalmente- hacer una copia del disco para llevarla en su coche; es el caso de EEUU, un ciudadano fue detenido por poseer un determinado número de CD’s grabados. Eso sucede, precisamente, porque en ese país la copia privada no es legal.
En la “Europa de los 27”, veintidós Estados reconocen este límite. No ocurre esto en Reino Unido, Irlanda, Malta, Chipre y Luxemburgo, básicamente porque en estos paises la copia privada no es legal
Esta es una regulación a nivel comunitario. Esta norma se encuentra en la Directiva 2001/29 que persigue armonizar los derechos de la propiedad intelectual en la sociedad de la información y que es precisamente la que originó la última reforma de la ley española sobre propiedad intelectual, mediante la Ley 23/2006, de 7 de julio, aprobada por unanimidad de todos los grupos parlamentarios salvo las abstenciones del Grupo Vasco y el de Esquerra Republicana de Catalunya.
Según el borrador de Orden Ministerial, que aún no se ha aprobado, cada DR-R irá gravado con un canon de 0,17€, si hablamos de los discos duros de ordenador, es decir, lo que llamamos la “unidad C no extraíble” resulta que el legislador español ha decidido dejarlos exentos de compensación mientras que en Alemania tienen un gravamen por copia privada de 12€.
Sin embargo los que se oponen al “canon” argumentan que España es uno de los Estados europeos que soportan una mayor “presión econòmica” por este concepto, los datos reales más bien atestiguan lo contrario, España está por detrás de Francia, Finlandia, Austria, Alemania y Países Bajos y un poco por encima de Italia y dinamarca.
Sobre el cambio de posición del PP:
El PP votó afirmativamente a la Reforma de la Ley de propiedad Intelectual en julio de 2006; recientemente, el 20 de diciembre de 2007, ha rechazado una enmienda presentada a la Ley de Medidas de Impulso de la Sociedad de la Información, que proponía la supresión del canon. Es decir, hasta que Rajoy no decidió cambiar su posición por motivos electoralistas, el PP siempre se había situado en la línea de defensa del canon (obviamente, podía haberlo cambiado en sus 8 años de Gobierno, y no lo hizo).
Si Rajoy cambia ahora es para intentar arañar unos votos. Pero su propuesta, además de oportunista, es completamente opaca y ambigua. Afirma que suprimiria el canon, pero no dice cómo. Dice que garantizaría la compensación a los autores, pero no dice nada sobre el método.
La única alternativa que ahora se plantea es: O bien se mantiene la copia privada, y entonces, como obliga la normativa europea, debe haber compensación; o bien se elimina esa posibilidad de que los particulares hagan copias para su uso personal, y en ese caso, no hay que olvidarlo, copiar no sería legal; estaríamos criminalizando una práctica absolutamente habitual en la sociedad española. Y Rajoy lo sabe.
La moción presentada por el PP del Municipio de Ador, demuestra el profundo desconocimiento y la falta de seriedad con que el PP aborda este problema, y ello se percibe desde la primera línea. Las nuevas tarifas aplicables a equipos y soportes –no los “cánones digitales”- no ha entrado en vigor. Existe un borrador de Orden Ministerial Conjunta de los ministerios de Cultura e Industria que aún no se ha aprobado.
En todo caso, conviene insistir en que los encargados de pagar el canon son las empresas fabricantes o los distribuidores en España de aparatos (copiadoras) y soportes grabables (CD’s, DVD’s). Estas empresas ganan mucho dinero al año porque en España la copia privada es legal, venden esos aparatos porque la copia está permitida. Es justo que, dado que su negocio parte de la existencia de esos contenidos, sean ellos quienes paguen.
El respeto a la propiedad intelectual está recogido en la Constitución y figura entre los primeros derechos fundamentales que se reconocieron hace mas de dos siglos. Además, los derechos económicos que se derivan de la propiedad intelectual constituyen el salario del creador. Y sin contenidos, sin creadores que aporten su talento y creatividad para generar nuevas canciones, nuevas películas, estos soportes no tendrían nada que grabar y la sociedad de la información carecería de sentido.
Por todo lo expuesto, el Grupo Gent d’Ador, vota en contra de la Moción presentada por el PP.
13/2/08
CONSTRUCCIÓ DEL GASODUCTE
Persones afectades per la construcció de la TUBERIA DE GAS , s’han mobilitzat i han convocat una reunió que tindrà lloc el DIVENDRES DIA 15 DE FEBRER, a les 7’30 hores de la nit en la BILBLIOTECA MUNICIPAL.
A l’esmentada assemblea vindran expressament algunes persones d’OLIVA que han format part d’una PLATAFORMA que ha aconseguit desviar el traçat inicial.
L’abandó, quan no la deixadesa del Sr. Alcalde per solventar el problema, ha motivat a estes persones per fer un últim intent i si queda encara una oportunitat aprofitar-la.
GENT D’ADOR recolça totalment esta convocatòria i es brinda a col.laborar per buscar la millor sol.lució.
A l’esmentada assemblea vindran expressament algunes persones d’OLIVA que han format part d’una PLATAFORMA que ha aconseguit desviar el traçat inicial.
L’abandó, quan no la deixadesa del Sr. Alcalde per solventar el problema, ha motivat a estes persones per fer un últim intent i si queda encara una oportunitat aprofitar-la.
GENT D’ADOR recolça totalment esta convocatòria i es brinda a col.laborar per buscar la millor sol.lució.
12/2/08
PREGAR PER A PARLAR
Aneu a perdonar-me Gent d'Ador, però es que "alucine" amb vosaltres. ¿Què vol dir això de pregar-li a l'alcalde que done la possibilitat a qui vullga de fer preguntes al final del plenari? Però ¿en un plenari ordinari no hi ha un punt obligatori de precs i preguntes al final del ple on pot preguntar qui vullga? Pot ser no, i en eixe cas vos demane disculpes, però en cas de què no ho fóra, ¿no estem en un estat democràtic on la base de la convivència és la igualtat i la participació? Si este govern municipal no dóna l'oportunitat a qui vullga de poder preguntar qualsevol cosa en el plenari, aleshores ja podem arreplegar i anar-nos-en a l'altra banda de la mar. I es que no vivim en una població gran com podria ser Oliva o Gandia, no, vivim a Ador, i ací ens coneixem tots i els formalismes que impedeixen una millor solució dels problemes tant individuals com col.lectius, ens els podem botar per a entre tots gaudir d'una millor convivència.
Em va fer molta gràcia, o millor dit, molt poca quan em contaren que en un ple on es triava el Jutje de Pau, càrrec al qui optaven dos persones, una vegada S.M. el Sr. Alcalde havia triat al que ja hi era, l'aspirant va alçar la mà per poder dir la seua opinió, i S.M. el Sr. Alcalde, en un gest de l'autoritat que dóna l'estar dalt de la tarima (i me l'imagine amb eixe somriure sempitern que té) li va dir que no podia parlar. ¿Què collons vol dir que a un veí del poble, a més a més compromés i amb ganes de treballar pel poble, se li negue la possibilitat de dir el que pensa en el ple de l'Ajuntament on estan els representants que ell mateix ha votat? I el pobre Salvador va haver de baixar el cap i engolir-se la malíccia, no només de veure com la seua candidatura se n'anava al clot amb arguments absurdes i forçats, sinó també per veure negada la seua oportunitat de poder-se expressar lliurement en el Parlament del poble.
Sincerament, no puc imaginar-me a Valentín negant-li la veu a qualsevol persona del poble
que vulguera dir alguna cosa en el ple. Si no estic mal informat, i de moment les meues fonts no m'han fallat, en el mitin de GA, Valentín va admetre una interrupció d'un assistent per que s'expressara lliurement, i es que a Valentín, més que parlar, li agrada escoltar. Per desgràcia, la vanitat de Juanvi és massa gran i si hi ha que escoltar, que siguen els demés qui l'escolten a ell... i es que parla tan bé que donen ganes de... en fi.
Ja ho posen prou difícil per que la gent puga acudir al ple fent-lo a les once i mitja del matí, com per, a més a més, impedir-los expressar-se lliurement. Tot açò el que demostra és que el govern municipal té por; per primera vegada en els darrers vint anys, S.M. el Sr. Alcalde li veu les orelles al llop; davant d'ell veu un grup de persones que tenen la suficient capacitat per fer-li mal de veritat. També és veritat que per part de GA tampoc he vist massa progressos fins ara, però els veig en el bon camí.
JUAN BELMONTE
Em va fer molta gràcia, o millor dit, molt poca quan em contaren que en un ple on es triava el Jutje de Pau, càrrec al qui optaven dos persones, una vegada S.M. el Sr. Alcalde havia triat al que ja hi era, l'aspirant va alçar la mà per poder dir la seua opinió, i S.M. el Sr. Alcalde, en un gest de l'autoritat que dóna l'estar dalt de la tarima (i me l'imagine amb eixe somriure sempitern que té) li va dir que no podia parlar. ¿Què collons vol dir que a un veí del poble, a més a més compromés i amb ganes de treballar pel poble, se li negue la possibilitat de dir el que pensa en el ple de l'Ajuntament on estan els representants que ell mateix ha votat? I el pobre Salvador va haver de baixar el cap i engolir-se la malíccia, no només de veure com la seua candidatura se n'anava al clot amb arguments absurdes i forçats, sinó també per veure negada la seua oportunitat de poder-se expressar lliurement en el Parlament del poble.
Sincerament, no puc imaginar-me a Valentín negant-li la veu a qualsevol persona del poble
que vulguera dir alguna cosa en el ple. Si no estic mal informat, i de moment les meues fonts no m'han fallat, en el mitin de GA, Valentín va admetre una interrupció d'un assistent per que s'expressara lliurement, i es que a Valentín, més que parlar, li agrada escoltar. Per desgràcia, la vanitat de Juanvi és massa gran i si hi ha que escoltar, que siguen els demés qui l'escolten a ell... i es que parla tan bé que donen ganes de... en fi.
Ja ho posen prou difícil per que la gent puga acudir al ple fent-lo a les once i mitja del matí, com per, a més a més, impedir-los expressar-se lliurement. Tot açò el que demostra és que el govern municipal té por; per primera vegada en els darrers vint anys, S.M. el Sr. Alcalde li veu les orelles al llop; davant d'ell veu un grup de persones que tenen la suficient capacitat per fer-li mal de veritat. També és veritat que per part de GA tampoc he vist massa progressos fins ara, però els veig en el bon camí.
JUAN BELMONTE
8/2/08
PLENARI EXTRAORDINARI
CONVOCATÒRIA DE PLENARI EXTRAORDINARI DIA : 11 DE FEBRER DE 2008.
HORA : ONZE I MITJA DEL MATÍ.
ORDRE DEL DIA:
1.- APROVACIÓ SI S'ESCAU DE L'ESBORRANY DE L'ACTA ANTERIOR.
2.- SORTEIG DESIGNACIÓ MEMBRES MESES ELECTORALS.
3.- NOMENAMENT JUTGE DE PAU SUSTITUT.
4.- MOCIÓ CONTRA EL CANON DIGITAL.
Com podreu comprovar, el punt quatre és urgentíssim, i no atén més que a una estratègia electoral del PP que el que dessitja no és més que incordiar a la representant del PSOE. Però posats a fer mocions, per què no en proposen una contra fer el plenari a les 11,30 del matí, o en solucionar el problema del repetidor de televisió, o el d'arreglar el trànsit brutal de camions pel Raval o..., cal continuar?
I ja posats, ratificar la Carta de Bones Pràctiques de la CV, que, per si no ho saben, és una obligació de l'Ajuntament.
HORA : ONZE I MITJA DEL MATÍ.
ORDRE DEL DIA:
1.- APROVACIÓ SI S'ESCAU DE L'ESBORRANY DE L'ACTA ANTERIOR.
2.- SORTEIG DESIGNACIÓ MEMBRES MESES ELECTORALS.
3.- NOMENAMENT JUTGE DE PAU SUSTITUT.
4.- MOCIÓ CONTRA EL CANON DIGITAL.
Com podreu comprovar, el punt quatre és urgentíssim, i no atén més que a una estratègia electoral del PP que el que dessitja no és més que incordiar a la representant del PSOE. Però posats a fer mocions, per què no en proposen una contra fer el plenari a les 11,30 del matí, o en solucionar el problema del repetidor de televisió, o el d'arreglar el trànsit brutal de camions pel Raval o..., cal continuar?
I ja posats, ratificar la Carta de Bones Pràctiques de la CV, que, per si no ho saben, és una obligació de l'Ajuntament.
5/2/08
CARTA DE BONES PRÀCTIQUES DE LA COMUNITAT VALENCIANA
El día 15 de gener de 2008, la Generalitat Valenciana, les tres diputacions provincials y la Federació Valenciana de Municipis y Provincies (FVMP), signaren la CARTA DE BONES PRÀCTIQUES DE LA COMUNITAT VALENCIANA, amb la que es pretén fomentar el municipalisme a través de la participació ciutadana i la transparència.
Aquesta carta està impulsada per la Conselleria d'Immigració i Ciutadania seguent una aposta per que la ciutadania s'incorpore a les decisions dels assumptes públics.
En la seua presentació, el conseller mostrà el seu desig de que tots els ciutadans troben en ella un motiu "per a participar de forma oberta i continua en totes aquelles decisions que els afecten directament".
A partir d'ara, les diputacions provincials i tots els ajuntaments deuran ratificar este document en els seus plens.
Els principis que es reflectixen en esta Carta, faran possible que la democràcia que gaudim "tinga un nou impuls i faça possible que es millore la gestió d'acord amb els ciutadans".
Aqueta Carta de Bones Pràctiques de la Comunitat Valenciana consta de 16 principis:
1- ESTAT DE DRET: Garantir la igualtat de tots els ciutadans, l'equitat, imparcialitat i previsibilitat.
2- PARTICIPACIÓ: Compartir responsabilitat entre els actors públics i entitats que s'incorporen a la presa de decisions.
3- ELECCIONS REGULARS: Impulsar la democràcia participativa i el diàleg de les Administracions amb els moviments socials i associatius.
4- RECEPTIVITAT: Garantir que les respostes aportades per les administracions estiguen adaptades als interessos legítims i necessitats dels ciutadans.
5- TRANSPARÈNCIA I RENDICIÓ DE COMPTES: El govern ha de tractar de mostrar la informació i la realitat amb la que treballa per ajudar als ciutadans a participar. Administració més pròxima al ciutadà.
6- EFICÀCIA I EFICIÈNCIA: Treballar de la millor forma, en el menor temps possible i aconseguir objectius definits.
7- COORDINACIÓ: Coherència entre les diferents polítiques. Compromisos ferms i permanents.
8- COMPROMÍS ÈTIC: Que garantisca que el interés públiques es troba per damunt de l'interés privat. Codi ètic de conducta política.
9- INNOVACIÓ: La incorporació de mètodes més moderns en la Administració Pública permet arribar a resultats més òptims.
10- SOSTENIBILITAT: Els acords tractaran de conciliar els objectius econòmics, socials i mediambientals per trobar un equilibri . Açò col.locarà a la Comunitat al capdavant de la protecció del medi ambient (lluita contra el canvi climàtic)
11-CONSOLIDACIÓ PRESSUPOTÀRIA (DÈFICIT ZERO): Que garantisca una utilització prudent i productiva dels fons públics. Gestió financera, justa i equitativa, orientada a la consecució del benestar de la ciutadania.
12- FOMENT DEL DIÀLEG INTERRELIGIÓS: Fomentar el respecte a la diversitat cultural a través de la promoció de valors com la tolerància, la comprensió i el diàleg intercultural.
13- DRETS HUMANS: Drets humans, diversitat cultural i cohesió social, per a garantir la protecció i el respecte a tots els ciutadans.
14- INTEGRCIÓ: Promoure la integració intercultural dels residents estrangers en la vida pública així com el desenvolupament de les recomanacions establides en el pla d'integració de la Comunitat Valenciana 2008-2011.
15- LLUÏTA CONTRA LA XENOFÒBIA: Recolzament a campanyes de sensibilització amb la finalitat d'eliminar qualsevol obstacle per la plena integració i convivència d'una societat intercultural.
16- INFORMACIÓ: Promoure una millor informació dirigida a la ciutadania en el que respecta als seus drets i obligacions oferint a més a més, un major coneixement de tota l'activitat realitzada per l'Administració.
Com podeu comprovar, les mancances de la nostra Administració Pública més propera que tenim, o siga, l'Ajuntament, respecte a la Carta són brutals. Aleshores esperem els vostres comentaris al respecte, perquè en este tema n'hi ha molt que dir.
Per acabar ens agradaria fer una pregunta: i si l'Ajuntament es passa la Carta per ahí, què és el que passa?
Aquesta carta està impulsada per la Conselleria d'Immigració i Ciutadania seguent una aposta per que la ciutadania s'incorpore a les decisions dels assumptes públics.
En la seua presentació, el conseller mostrà el seu desig de que tots els ciutadans troben en ella un motiu "per a participar de forma oberta i continua en totes aquelles decisions que els afecten directament".
A partir d'ara, les diputacions provincials i tots els ajuntaments deuran ratificar este document en els seus plens.
Els principis que es reflectixen en esta Carta, faran possible que la democràcia que gaudim "tinga un nou impuls i faça possible que es millore la gestió d'acord amb els ciutadans".
Aqueta Carta de Bones Pràctiques de la Comunitat Valenciana consta de 16 principis:
1- ESTAT DE DRET: Garantir la igualtat de tots els ciutadans, l'equitat, imparcialitat i previsibilitat.
2- PARTICIPACIÓ: Compartir responsabilitat entre els actors públics i entitats que s'incorporen a la presa de decisions.
3- ELECCIONS REGULARS: Impulsar la democràcia participativa i el diàleg de les Administracions amb els moviments socials i associatius.
4- RECEPTIVITAT: Garantir que les respostes aportades per les administracions estiguen adaptades als interessos legítims i necessitats dels ciutadans.
5- TRANSPARÈNCIA I RENDICIÓ DE COMPTES: El govern ha de tractar de mostrar la informació i la realitat amb la que treballa per ajudar als ciutadans a participar. Administració més pròxima al ciutadà.
6- EFICÀCIA I EFICIÈNCIA: Treballar de la millor forma, en el menor temps possible i aconseguir objectius definits.
7- COORDINACIÓ: Coherència entre les diferents polítiques. Compromisos ferms i permanents.
8- COMPROMÍS ÈTIC: Que garantisca que el interés públiques es troba per damunt de l'interés privat. Codi ètic de conducta política.
9- INNOVACIÓ: La incorporació de mètodes més moderns en la Administració Pública permet arribar a resultats més òptims.
10- SOSTENIBILITAT: Els acords tractaran de conciliar els objectius econòmics, socials i mediambientals per trobar un equilibri . Açò col.locarà a la Comunitat al capdavant de la protecció del medi ambient (lluita contra el canvi climàtic)
11-CONSOLIDACIÓ PRESSUPOTÀRIA (DÈFICIT ZERO): Que garantisca una utilització prudent i productiva dels fons públics. Gestió financera, justa i equitativa, orientada a la consecució del benestar de la ciutadania.
12- FOMENT DEL DIÀLEG INTERRELIGIÓS: Fomentar el respecte a la diversitat cultural a través de la promoció de valors com la tolerància, la comprensió i el diàleg intercultural.
13- DRETS HUMANS: Drets humans, diversitat cultural i cohesió social, per a garantir la protecció i el respecte a tots els ciutadans.
14- INTEGRCIÓ: Promoure la integració intercultural dels residents estrangers en la vida pública així com el desenvolupament de les recomanacions establides en el pla d'integració de la Comunitat Valenciana 2008-2011.
15- LLUÏTA CONTRA LA XENOFÒBIA: Recolzament a campanyes de sensibilització amb la finalitat d'eliminar qualsevol obstacle per la plena integració i convivència d'una societat intercultural.
16- INFORMACIÓ: Promoure una millor informació dirigida a la ciutadania en el que respecta als seus drets i obligacions oferint a més a més, un major coneixement de tota l'activitat realitzada per l'Administració.
Com podeu comprovar, les mancances de la nostra Administració Pública més propera que tenim, o siga, l'Ajuntament, respecte a la Carta són brutals. Aleshores esperem els vostres comentaris al respecte, perquè en este tema n'hi ha molt que dir.
Per acabar ens agradaria fer una pregunta: i si l'Ajuntament es passa la Carta per ahí, què és el que passa?
3/2/08
ADOR ÉS FORA DE LA SAFOR
Quan començà l’actual legislatura en l’Ajuntamentd’Ador, el nou grup GENT D’ADOR, per moltes raons, demanà la incorporació del Municipi a la MANCOMUNITAT DE LA SAFOR. El grup del P.P. es va negar.
Una ordre de CONSELLERIA DE PRESIDÈNCIA del dia 14 de gener de 2008, publicada en el D.O.C.V. el 25-01-2008, reflectix la separació de la MANCOMUNITAT dels municipis d’Ador i de Villalonga, la resta dels 29 pobles, tots els de la SAFOR, formen part d’ella.
L’esmentada ordre li dona a la MANCOMUNITAT una sèrie de competències per a la realització d’activitats i serveis públics que un ajuntament per si sols, degut al cost o a la falta d’infraestructura no pot oferir, i per tant necessita ajuntar-se amb els pobles veïns, encara que siga per la questió econòmica.
Les 11 competències exclusives transferides són:
1) Arreplega, transformació i tractament de residus sòlids.
2) Defensa del medi ambient, equilibri econòmic i ordenació del territori.
3) Servicis educatius, culturals socials i assistencials.
4) Promoció i dotacions turístiques
5) Mecanització administrativa, banc de dades i gestió tributària.
6) Vies de comunicació i transport públic.
7) Desenvolupament de les competències urbanístiques.
8) Promoció i exercici d’activitats agrícoles.
9) Servici de gossera comarcal.
10) Servici de grua comarcal.
11) Sanitat ambiental, abastiment, distribució i depuració d’aigües.
El grup municipal GENT D’ADOR, està convençut de que les seues raons, estan perfectament documentades i explicades per elles mateixa, el que no entenem són els motius que mouen al Sr. Alcalde i al seu grup a despreciar esta oportunitat. Pensen acàs que els dirigents de la resta de pobles (representants de tots els partits, també del seu) estan tontos i que els llestos són ells?. Pensen que no necessiten a ningú i que tenen recursos i capacitat per a sol.lucionar tots els problemes?. Pensen també que els problemes no són els mateixos i per tant cadascú es solventa els seus?. Què pensen els pobles de la comarca de l’actitud separatista del nostre poble?, no som tots de LA SAFOR?, o, per a unes coses si i per altres no?.
El comportament del nostre Ajuntament no el considerem correcte ni honorable. Creguem que a esta situació arribem perquè qui ostenta el poder vol tot el pastís per a ell, així se’l guisa i se’l menja tot sol i no dóna explicacions a ningú.(ni als Plenaris que té l’obligació democràtica de fer-ho). No serà que té por de que els empastres que fa trascendisquen i s’enterem tots de tot?. És en definitiva una manera d’actuar obscura i despòtica que xoca frontalment amb les formes participatives i democràtiques que un Ajuntament com el nostre deuria de funcionar a dia de hui.
Una ordre de CONSELLERIA DE PRESIDÈNCIA del dia 14 de gener de 2008, publicada en el D.O.C.V. el 25-01-2008, reflectix la separació de la MANCOMUNITAT dels municipis d’Ador i de Villalonga, la resta dels 29 pobles, tots els de la SAFOR, formen part d’ella.
L’esmentada ordre li dona a la MANCOMUNITAT una sèrie de competències per a la realització d’activitats i serveis públics que un ajuntament per si sols, degut al cost o a la falta d’infraestructura no pot oferir, i per tant necessita ajuntar-se amb els pobles veïns, encara que siga per la questió econòmica.
Les 11 competències exclusives transferides són:
1) Arreplega, transformació i tractament de residus sòlids.
2) Defensa del medi ambient, equilibri econòmic i ordenació del territori.
3) Servicis educatius, culturals socials i assistencials.
4) Promoció i dotacions turístiques
5) Mecanització administrativa, banc de dades i gestió tributària.
6) Vies de comunicació i transport públic.
7) Desenvolupament de les competències urbanístiques.
8) Promoció i exercici d’activitats agrícoles.
9) Servici de gossera comarcal.
10) Servici de grua comarcal.
11) Sanitat ambiental, abastiment, distribució i depuració d’aigües.
El grup municipal GENT D’ADOR, està convençut de que les seues raons, estan perfectament documentades i explicades per elles mateixa, el que no entenem són els motius que mouen al Sr. Alcalde i al seu grup a despreciar esta oportunitat. Pensen acàs que els dirigents de la resta de pobles (representants de tots els partits, també del seu) estan tontos i que els llestos són ells?. Pensen que no necessiten a ningú i que tenen recursos i capacitat per a sol.lucionar tots els problemes?. Pensen també que els problemes no són els mateixos i per tant cadascú es solventa els seus?. Què pensen els pobles de la comarca de l’actitud separatista del nostre poble?, no som tots de LA SAFOR?, o, per a unes coses si i per altres no?.
El comportament del nostre Ajuntament no el considerem correcte ni honorable. Creguem que a esta situació arribem perquè qui ostenta el poder vol tot el pastís per a ell, així se’l guisa i se’l menja tot sol i no dóna explicacions a ningú.(ni als Plenaris que té l’obligació democràtica de fer-ho). No serà que té por de que els empastres que fa trascendisquen i s’enterem tots de tot?. És en definitiva una manera d’actuar obscura i despòtica que xoca frontalment amb les formes participatives i democràtiques que un Ajuntament com el nostre deuria de funcionar a dia de hui.
1/2/08
MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS DE LA SAFOR
ORDRE de 14 de gener de 2008, del conseller de Presidència
i vicepresident primer del Consell, per la qual s’homologuen
els estatuts de la Mancomunitat de Municipis de la
Safor. [2008/457]
Els ajuntaments dels municipis que integren la Mancomunitat de
Municipis de la Safor, de la província de València, van acordar aprovar
la modificació dels estatuts de la Mancomunitat a fi de reflectir la
separació de la mancomunitat dels municipis d’Ador i Villalonga; al
mateix temps, s’incorpora als fins de la mancomunitat la prestació dels
servicis d’abastiment i distribució d’aigua i depuració d’abocaments.
Remés l’expedient tramitat i els estatuts aprovats a la conselleria
de Presidència, no s’hi advertix cap infracció de l’ordenament jurídic,
menyscabament de les competències d’esta comunitat autònoma, ni
interferència en el seu exercici.
Per tot això, i d’acord amb el Decret 115/2007, de 27 de juliol,
del Consell, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la
conselleria de Presidència,
ORDENE
Article primer
Homologar la modificació dels articles 1 i 3 dels estatuts de la
Mancomunitat de Municipis de la Safor, en haver-se acreditat en l’expedient
la legalitat de les actuacions.
Article segon
a) L’apartat primer de l’article 1 queda redactat en els termes
següents:
1. Els municipis d’Alfauir, Almiserà, Almoines, l’Alqueria de la
Comtessa, Barx, Bellreguard, Beniarjó, Benifairó de la Valldigna,
Beniflà, Benirredrà, Castellonet, Daimús, Gandia, Guardamar de la
Safor, la Font d’En Carròs, Llocnou de Sant Jeroni, Miramar, Oliva,
Palma de Gandia, Palmera, Piles, Potríes, Rafelcofer, Real de Gandia,
Rótova, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Xeraco i
Xeresa, de la província de València, a l’empara del que disposa l’ordenament
jurídic, acorden constituir-se voluntàriament en mancomunitat
per a l’organització i prestació d’obres i servicis a través d’unitats
d’actuació. La capitalitat d’esta mancomunitat, per a la reunió dels
seus òrgans col·legiats, és Gandia.
b) L’apartat primer de l’article 3 queda redactat en els termes
següents:
1. La mancomunitat, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit
de les seues competències promourà les activitats i prestarà els servicis
públics en les matèries següents:
a) Arreplega, transformació i tractament de residus sòlids
b) Defensa del medi ambient, equilibri ecològic i ordenació del
territori
c) Servicis educatius, culturals, socials i assistencials.
d) Promoció i dotacions turístiques
e) Mecanització administrativa, banc de dades i gestió tributària.
f) Vies de comunicació i transport públic
g) Desenvolupament de les competències urbanístiques
h) Promoció i exercici d’activitats agrícoles.
i) Servici de gossera comarcal.
j) Servici de grua comarcal
k) Sanitat ambiental, abastiment, distribució i depuració d’aigües
València, 14 de gener de 2008
El conseller de Presidència i vicepresident primer del Consell,
VICENTE RAMBLA MOMPLET
Segons les informacions que tenim, Villalonga entrarà a formar part de la Mancomunitat en un breu espai de temps. Aleshores Ador es quedarà com una illa autosuficient, despreciant tots aquells serveis que de manera mancomunada estan rebent tots els demés municipis de la Safor, i aprofitant-se de manera descarada d'alguns serveis que ells sí que ofereixen, com per exemple l'autobús per a deficients. Però clar, ací gracies a les gestions del sr. alcalde rebem tantes subvencions per a fer de tot, que tot el que ens pot oferir la mancomunitat ja ho estem gaudint sense tenir que pagar a este organisme res per a rebre el mateix. I es que el sr. alcalde és molt llest, perquè les subvencions que reb el poble, per tindre DRET A ELLES, deixemo clar, ell les gestiona de tal manera que pareix que es ell personalment qui ha fet la gestió, i que gràcies a la seua gràcia personal i a les seues influències, s'ha aconseguit eixa subvenció. Açò no és més que una mostra de la manera d'actuar tan personalista del sr. alcalde. Imaginem-nos per exemple que la Generalitat oferta una subvenció a les ames de casa. Com elles no tenen cap mig per assabentar-se d'això, entre altres coses perquè el sr. alcalde ja s'ha oferit a encarregar-se d'assabentar-se'n, ell, sense dir res a ningú, fa tot el tràmit per aconseguir la subvenció, i si li la donen, aleshores es presenta a les ames de casa com si fóra la Mare de Déu de Fàtima oferint-les els diners que ell desinteressadament s'ha preocupat i ha suat tant d'aconseguir, el que provoca una catarsi general entre les dones que, totes a una i al crit de JUANVI I L'ACONSEGUIDOR es queden la mar de devanides, i un puntet més per a ell de cara a les properes eleccions. Aquest era un punt del nostre programa electoral, quan el que nosaltres preteniem era que les associacions del poble foren autònomes a l'hora de gestionar elles mateixa els seus diners i que no vingueren donats de dalt com el manà per evitar suspicàcies. I estem segurs que el sr. alcalde donarà tots els diners que trau de les subvencions a qui corresponga i no els destinarà a altres assumptes del poble per als quals no estan assignats, no penseu malament.
i vicepresident primer del Consell, per la qual s’homologuen
els estatuts de la Mancomunitat de Municipis de la
Safor. [2008/457]
Els ajuntaments dels municipis que integren la Mancomunitat de
Municipis de la Safor, de la província de València, van acordar aprovar
la modificació dels estatuts de la Mancomunitat a fi de reflectir la
separació de la mancomunitat dels municipis d’Ador i Villalonga; al
mateix temps, s’incorpora als fins de la mancomunitat la prestació dels
servicis d’abastiment i distribució d’aigua i depuració d’abocaments.
Remés l’expedient tramitat i els estatuts aprovats a la conselleria
de Presidència, no s’hi advertix cap infracció de l’ordenament jurídic,
menyscabament de les competències d’esta comunitat autònoma, ni
interferència en el seu exercici.
Per tot això, i d’acord amb el Decret 115/2007, de 27 de juliol,
del Consell, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la
conselleria de Presidència,
ORDENE
Article primer
Homologar la modificació dels articles 1 i 3 dels estatuts de la
Mancomunitat de Municipis de la Safor, en haver-se acreditat en l’expedient
la legalitat de les actuacions.
Article segon
a) L’apartat primer de l’article 1 queda redactat en els termes
següents:
1. Els municipis d’Alfauir, Almiserà, Almoines, l’Alqueria de la
Comtessa, Barx, Bellreguard, Beniarjó, Benifairó de la Valldigna,
Beniflà, Benirredrà, Castellonet, Daimús, Gandia, Guardamar de la
Safor, la Font d’En Carròs, Llocnou de Sant Jeroni, Miramar, Oliva,
Palma de Gandia, Palmera, Piles, Potríes, Rafelcofer, Real de Gandia,
Rótova, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Xeraco i
Xeresa, de la província de València, a l’empara del que disposa l’ordenament
jurídic, acorden constituir-se voluntàriament en mancomunitat
per a l’organització i prestació d’obres i servicis a través d’unitats
d’actuació. La capitalitat d’esta mancomunitat, per a la reunió dels
seus òrgans col·legiats, és Gandia.
b) L’apartat primer de l’article 3 queda redactat en els termes
següents:
1. La mancomunitat, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit
de les seues competències promourà les activitats i prestarà els servicis
públics en les matèries següents:
a) Arreplega, transformació i tractament de residus sòlids
b) Defensa del medi ambient, equilibri ecològic i ordenació del
territori
c) Servicis educatius, culturals, socials i assistencials.
d) Promoció i dotacions turístiques
e) Mecanització administrativa, banc de dades i gestió tributària.
f) Vies de comunicació i transport públic
g) Desenvolupament de les competències urbanístiques
h) Promoció i exercici d’activitats agrícoles.
i) Servici de gossera comarcal.
j) Servici de grua comarcal
k) Sanitat ambiental, abastiment, distribució i depuració d’aigües
València, 14 de gener de 2008
El conseller de Presidència i vicepresident primer del Consell,
VICENTE RAMBLA MOMPLET
Segons les informacions que tenim, Villalonga entrarà a formar part de la Mancomunitat en un breu espai de temps. Aleshores Ador es quedarà com una illa autosuficient, despreciant tots aquells serveis que de manera mancomunada estan rebent tots els demés municipis de la Safor, i aprofitant-se de manera descarada d'alguns serveis que ells sí que ofereixen, com per exemple l'autobús per a deficients. Però clar, ací gracies a les gestions del sr. alcalde rebem tantes subvencions per a fer de tot, que tot el que ens pot oferir la mancomunitat ja ho estem gaudint sense tenir que pagar a este organisme res per a rebre el mateix. I es que el sr. alcalde és molt llest, perquè les subvencions que reb el poble, per tindre DRET A ELLES, deixemo clar, ell les gestiona de tal manera que pareix que es ell personalment qui ha fet la gestió, i que gràcies a la seua gràcia personal i a les seues influències, s'ha aconseguit eixa subvenció. Açò no és més que una mostra de la manera d'actuar tan personalista del sr. alcalde. Imaginem-nos per exemple que la Generalitat oferta una subvenció a les ames de casa. Com elles no tenen cap mig per assabentar-se d'això, entre altres coses perquè el sr. alcalde ja s'ha oferit a encarregar-se d'assabentar-se'n, ell, sense dir res a ningú, fa tot el tràmit per aconseguir la subvenció, i si li la donen, aleshores es presenta a les ames de casa com si fóra la Mare de Déu de Fàtima oferint-les els diners que ell desinteressadament s'ha preocupat i ha suat tant d'aconseguir, el que provoca una catarsi general entre les dones que, totes a una i al crit de JUANVI I L'ACONSEGUIDOR es queden la mar de devanides, i un puntet més per a ell de cara a les properes eleccions. Aquest era un punt del nostre programa electoral, quan el que nosaltres preteniem era que les associacions del poble foren autònomes a l'hora de gestionar elles mateixa els seus diners i que no vingueren donats de dalt com el manà per evitar suspicàcies. I estem segurs que el sr. alcalde donarà tots els diners que trau de les subvencions a qui corresponga i no els destinarà a altres assumptes del poble per als quals no estan assignats, no penseu malament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)