9/3/08

LA SALUT I LA QUALITAT DE VIDA AL POBLE ALTERADES

Aquesta notícia va aparéixer fa unes setmanes a la premsa i em va semblar interessant i curiós que hi haja alcaldes que a més de preocupar-se per la construcció es preocupen un poc per la qualitat de vida dels seus veïns .
Ací al nostre poble, els veïns del Raval, de les Cases Noves i els del Collao sobre tot, estan patint diàriament i sense descans (inclòs el Nou d’Octubre i el dia de tots Sants) les obres de les urbanitzacions que estan en marxa al voltant del poble. Hui són ells i demà serem uns altres els que patirem en silenci i amb impotència els sorolls ,tràfic, el repiqueteig constant i ensordidor dels martells de les màquines menja muntanyes, etc, provocat per l´interès d’uns pocs.
Crec que deuríem de demanar a l’ajuntament que mire un poc més per la salut i la qualitat de vida dels seus veïns i no es preocupe tant pels interessos econòmics dels demés.

2/3/08

ZAPLANA, EL BRAZO INCORRUPTO DEL PP


Cuando en el prólogo de este libro leí a Javier Ortiz afirmando que se leía de un tirón no le concedí demasiada credibilidad porque eso se suele decir de demasiados libros, pero ahora quiero dar fe que tenían razón el prologuista y “Zaplana. El brazo incorrupto del PP”, se lee, efectivamente, de una sentada. Se trata de un trabajo de investigación donde se destapan las tramas de corrupción en torno a Eduardo Zaplana quien fuera presidente de la Generalitat Valenciana, ministro de Trabajo con el gobierno Aznar y portavoz del Partido Popular en la actualidad.
La carrera de Zaplana comienza con su llegada al gobierno del Ayuntamiento de Benidorm sin ganar unas elecciones, gracias al voto de una concejala tránsfuga del PSOE que desde ese día –hace 16 años- comenzó a cobrar un sueldo del consistorio sin trabajar, y su marido, sin titulación académica, es destinado a un privilegiado puesto en el Consorcio de Bomberos de Alicante. A partir de ahí se sucede la creación de una tupida red de cargos y amigos influyentes en cargos de relevancia, el incremento disparado de los presupuestos públicos para obras faraónicas, la contratación de amigos y familiares, el despilfarro de dinero público, el silenciamiento de jueces, la compra de complicidades… Cada página de este libro es un escándalo.
Veamos algunos ejemplos ilustrativos. La concejal tránsfuga Maruja Sánchez, de profesión profesora privada de baile, que le dio con su voto la alcaldía de Benidorm a Zaplana, “sólo en sueldos oficiales, verificados, ha percibido de las arcas públicas, desde su deserción del PSOE, más de 100 millones de pesetas. Durante ese tiempo, Sánchez ha aprovechado para introducir en el Consistorio a su marido y a su nuera. Su hijo ha entrado, también por la vía del compadreo político, en la delegación del Canal 9 de Alicante”. Además “lo cierto es que Sánchez aparece poco o nada por su supuesto lugar de trabajo. En Benidorm se dice que sólo se la puede ver, a fin de mes, en la oficina bancaria de la CAM, que es donde se ingresan las nóminas del ayuntamiento”.
En febrero de 1992, Zaplana contrata el mapa sonoro de Benidorm, un estudio encaminado a detectar los problemas del exceso de ruido en la ciudad. Al procedimiento para adjudicar el contrato se invita a tres empresas, ninguna de ellas tiene experiencia, ninguna aparece en el listín telefónica pero en las tres tiene intereses económicos el amigo íntimo de Zaplana, Vicente Conesa. Se adjudica el estudio por 15’5 millones de pesetas, una cantidad superior al límite establecido para la adjudicación directa, casi seis millones de pesetas más que lo que costó un informe similar para la ciudad de Valencia, la tercera de España.
También en 1992 nuestro alcalde de Benidorm adjudica a dedo y por 14’9 millones de pesetas un estudio que consiste simplemente en “la catalogación de zonas verdes y diagnosis de situación de los jardines” del municipio.
Sus aliados en el PP no se quedan atrás, a Carlos Fabra, presidente de la Diputación de Castellón y apoyo fundamental para alcanzar la presidencia de la Generalitat, “Hacienda le apunta un supuesto fraude de 149.000 euros en 1999 y tiene ingresos sin justificar por unos 600.000 euros”.
Cuando gobernaba el PSOE en la Comunidad Valenciana, el PP intentan tumbar el proyecto de la Ciudad de las Artes y las Ciencias “con el pretexto de que es carísimo”, pero al llegar al poder el PP lo retoman. “Entonces se barajaba una cifra de 35.000 millones de pesetas, y el último informe, de 2005, supera los mil millones de euros de costes. Y aún no han finalizado las obras”, sólo el arquitecto Santiago “Calatrava y su gente han ingresado ya, en honorarios, doce mil millones de pesetas”.
Salvador Gil, chófer de Eduardo Zaplana, condenado ya a nueve meses de prisión por agredir a un joven en 1998, fue nombrado responsable de una sede de la Agencia Valenciana de Turismo, donde también contratan a su mujer, a pesar de no tener la titulación exigida.
También Zaplana presentó en 2001 como propio un libro sobre política territorial que contenía párrafos de hasta más de veinte frases seguidas tomados de otros libros. Todo ello sin bibliografía ni citas a pie de página.
El libro de Grimaldos detalla cómo el ex presidente valenciano maniobra para controlar los medios de comunicación de su comunidad promoviendo que empresas concesionarias de servicios se vean obligadas a invertir y tomar el control de periódicos y empresas de comunicación. En otras ocasiones recurre al dinero público “para apoyar a sus medios de comunicación privados”. En la televisión pública regional (Canal 9) sustituye a los profesionales más veteranos que no le son fieles por recién licenciados. “La Audiencia Nacional acaba dictaminando que las contrataciones son irregulares, pero la sentencia no llegará a ejecutarse nunca”.
Según un estudio del comité de redacción de Canal 9, “el PP protagoniza cuatro de cada cinco noticias de contenido político”, el comité denunció que “el presidente de la Generalitat ha aparecido treinta veces en un solo día, haciendo declaraciones en tres espacio informativos distintos, mientras los criterios de la oposición no han sido transmitidos ni una sola vez”. Por supuesto, el dinero también da juego en el canal, “los informativos se saturan de articulistas y opinadores que cobran 600 euros por cada minuto de intervención”. Y así es como consigue pasar de un déficit de 200 millones de pesetas que tenía la cadena a su llegada a la presidencia a un gasto de 18.000 millones, entre subvenciones y ampliaciones de capital, sólo en 1999. El déficit supera ya con creces la cifra prevista de 15.193 millones de pesetas.
Y como los valencianos se hartan y se emigran a la cadena pública catalana TV-3, Zaplana inicia una ofensiva para clausurar todos sus repetidores en la Comunidad Valenciana.
Más anécdotas. En París, donde se desplazó en avión privado, “la visita del presidente incluye una estancia de tres horas en el parisino Hotel Ritz –probablemente una siesta-, por la que paga el módico precio de 150.000 pesetas”.
Sobre la educación del presidente basta ésta otra anécdota sobre la directora general de Canal 9: “Con Genoveva Reig, por ejemplo, tenía una trato muy machista. Le hacía bromas como hundirle el dedo índice en la untura, entre las risotadas de su clá, y le decía: ‘Veva’, estás engordadno, ¿eh? Te voy a tener que despedir”.
Existen en nuestro libro muchos detalles de la personalidad de Eduardo Zaplana, como su obsesión por la imagen que la llevó a ordenar a su llegada al Ministerio de Trabajo que “le montaran, cerca de su despacho oficial, un gimnasio completo, con yacuzzi incluido, y casi se desmorona el edificio”. “Tras su llegada a Valencia, se incrementa notablemente el precio de los trajes que luce. Le toma medidas el afamado sastre Antonio Puebla y, además, empieza a hacer escapadas a Londres para comprar ropa y zapatos”. En mayo de 2000, “Zaplana contrata oficialmente para la Generalitat, a Miguel Maeso, preparador físico y amigo suyo. Hace que lo nombren, por libre designación, técnico de programas de deporte de elite, por lo que recibe una retribución anual próxima a los seis millones de pesetas (…). Su labor exclusiva: mantener en forma al presidente de la Generalitat. Le acompaña incluso en sus viajes oficiales”.
Pero el gran fiasco de su presidencia, “la cueva de Alí Baba” como le llama Grimaldos, será el parque temático Terra Mítica. Los pelotazos comienzan con su amigo Eliseo Quintanilla, quien compra unos terrenos en la provincia de Alicante por ocho millones de pesetas, precisamente los que luego son seleccionados para construir el parque y que el empresario venderá por 1.500 millones de pesetas. Otras dos empresas inmobiliarias comienzan a adquirir terrenos rústicos en los alrededores del parque. En la primera de ella encontramos de consejeras delegadas a la esposa de Zaplana y a la madre de ella. La segunda es propiedad del hermano de la suegra del presidente de la Generalitar. La compra fue acompañada de su correspondiente propuesta de reclasificación de terrenos rústicos a urbanizables, según señala Alfredo Grimaldos.
Y más coincidencias todavía. Otros terrenos de Terra Mítica se asientan en una zona de “especial protección forestal” que, casualmente, se incendia sin motivo aparente en 1992, el alcalde Eduardo Zaplana nunca repoblará ni rehabilitará ese pulmón verde que terminará siendo hormigón para el parque temático. Grimaldos recuerda que “como en otras muchas ocasiones, se incumple la Ley Forestal, que prohíbe edificar en espacios rústicos devastados por el fuego, y los terrenos que posteriormente albergarán al parque temático obtienen todas las licencias y bendiciones necesarias para que se puedan iniciar las obras”.
Lo que comenzó prometiéndose como un plan que no iba a costar ni una peseta a los valencianos, en 2003 acumulaba pérdidas cercanas a los 200 millones de euros, y en 2004 se produce la suspensión de pagos. Su coste andaba por los 60.000 millones de pesetas y ya en 1999 el tribunal de cuentas valenciano advertía no se sabía el destino de 156 millones. Entre los beneficiados del invento encontramos hasta al peluquero de José María Aznar, quien, sin tener ninguna experiencia en hostelería, logra el derecho a la construcción y explotación durante 75 años en el entorno del parque de dos hoteles de cuatro y cinco estrellas y dos hoteles de apartamentos, además de un centro de convenciones y un campo de golf.
En conclusión –afirma Grimaldos- “el parque es un fracaso económico absoluto pero mucho sacan tajada de él. Acaba costando al erario público más de 400 millones de euros”. La nómina del parque “está bien surtida de viejos amigos” de Zaplana y “hay, incluso, miembros de su propia familia. El parque llega a tener una enorme cantidad de cargos políticos: multimillonarios contratos a dedo para puestos de confianza”. El escándalo es absoluto. La policía descubre que “al menos una decena de firmas que han cobrado del parque son empresas fantasma” y el fraude fiscal se contabiliza en 1’7 millones de euros, según el detallado estudio de Alfredo Grimaldos recogido en el libro.
Otro de los escándalos son los contratos de Julio Iglesias, reclutado como embajador de los productos valencianos en el mundo. Según Grimaldos, la Generalitat firma con el cantante un contrato de 375 millones de pesetas, pero también otro clandestino que sube las ganancias a casi mil millones de pesetas. Todo ello aderezado de paraísos fiscales, facturas falsas y hasta un convite previo a un concierto por valor de 87.450 dólares pagado con tarjeta American Express de la Generalitat en un hotel de Estados Unidos. Y mucho más, como el pago de 120.000 dólares del Instituto Valenciano para la Exportación para el aerotaxi que utiliza Julio Iglesias para ir desde Miami a Tokio. A todo ello añadir las inversiones inmobiliarias del cantante en la costa mediterránea.
Y cuando Zaplana llega al ministerio de Trabajo continúa la fiesta, tal y como sigue documentándolo Grimaldos en su libro. “A lo largo de sus dos años escasos de mandato en ese departamento, Zaplana gasta 150.000 euros en viajes en aviones privados”. Hasta destinó 55.000 euros para enviar a amigos, colaboradores y parientes cuatro toneladas de turrón. En menos de dos años, gastó 183.000 euros en protocolo, muchos de los regalos son lujosas joyas que ni siquiera Hacienda sabe a quien se destinaron, y mientras tanto presenta justificantes al ministerio para que le devuelvan sus contribuciones a la Cruz Roja o las campañas contra el cáncer. Sus campañas de autobombo han sido históricas, basta recordar los 7.207.000 euros gastados en la campaña publicitaria sobre el aumento de las pensiones. Casualmente a la empresa que preside en España Miguel Angel Rodríguez, ex portavoz del Gobierno Aznar. “Las adjudicaciones en contratos de publicidad a lo largo de los dos años escaso de mandato de Zaplana ascienden a más de 63 millones de euros”, recuerda Grimaldos.
Y todo esto, y mucho más, es lo que el magnífico y exhaustivo trabajo de Alfredo Grimaldos saca a la luz en este libro. Un libro cuya claridad y contundencia ha provocado que sea retirado de los todas las tiendas de El Corte Inglés en España, siempre sirviendo diligentemente a los poderosos; un libro que seguro también tendrá dificultades para ser reseñado y difundido en los medios de comunicación. Pero lo más triste, lo más indignante después de leerlo es la percepción de impunidad ante tanta desvergüenza y latrocinio. Cuando uno termina de leer esta obra, lo más grave no es la opinión que uno se crea de Eduardo Zaplana, sino la sensación de estúpido que tendrás cada día cuando todos los días te levantes a trabajar para un sistema que convive con ese hedor político. Grimaldos ya ha cumplido su misión sacando a la luz todo esto, ahora nos queda al resto de los ciudadanos rebelarnos y limpiar toda esa mugre.

Aldredo Grimaldos. “Zaplana. El brazo incorrupto del PP”. Editorial Foca. Madrid www.foca.es

25/2/08

ADOR PROVOCA EL RESORGIMENT DEL SECTOR TÈXTIL MUNDIAL EN CRISI.

A la redacció d'aquest blog ens acaba d'arribar un teletip signat per l'agència de notícies espanyola EPHE que diu el següent (ho hem traduït al valencià perquè ho entenguem tots millor):
"Agència EPHE:
Un fet un tan estrany i amb consequències d'alcanç mundial està ocorré des del divendres passat cap ací. Tot es va originar en un poble de la Comunitat Valenciana que es diu Ador, i la culpa de tot este avalot se li atribueix a Paquirrín, el fill de la Pantoja. Com déiem el divendres passat estava una tal Pepica en una perruqueria del poble fent-se una permanent perquè a l'endemà es casava la filla d'una cosina que té a Gandia, la pobra xica es casa de "penalti", i clar, a vingut tot tan de sobte que ha agafat a la família desprevinguda, i a la tia Pepica amb el monyo per fer. En això que la perruquera la fica, a la tia Pepica, baix del secador i li dóna la revista Diez Minutos; la tio Pepica fullejant la revista, arriba al reportatge de Paquirrín en sa casa i es veu al xicot prenent el bany dins de la piscina coberta que té a sa casa d'Estepona, i va i la tia Pepica diu: "xe, vaja una piscina coberta més bona que té este xic a sa casa". Això has dit, totes les dones que hi havien a la perruqueria a la vegada, com si un llamp haguera travessat la memòria de totes, es miraren fixament, i la perruquera diu: "s'haveu fixat en quina data estem?" I com si haguera passat un leprós en temps de l'Edat Mitjana, eixiren totes escarotades cap a sa casa, unes amb el cap embolicat de paper d'alumini per fe-se metxes, altra amb els "rulos", qui amb els cabells a mig tallar, una amb el pèl banyat i plé de sabó... La notícia s'extengué com la pólvora, als cafés, bars, restaurants, altres perruqueries, carnisseries, botigues, tallers, fàbriques i indústries, fins i tot als PAIs, tot el món va eixir escopetat a aconseguir el millor per a ells. Al primer lloc on es van esgotar va ser als centres comercials de Gandia, després s'estengueren per Cullera i Sueca cap a València, fins i tot a Madrid i Barcelona s'han vist veïns del poble comprant-ne. "Quin goig feien" ens ha dit un alt representant d'una important cadena tèxtil. Iaios i iaies, homes i dones, xics i xiques, xiquets i xiquetes, fins i tot els PAIs anaven desbocats comprant, i no és d'estranyar amb els diners que tenen. Tot el món comprant. I la tia Pepica que no se n'havia adonat; segons uns testimonis es sentia que cridava: "Maria, no porte massa temps ací dins?; Maria, açò crema!; Maria quina pudor!; Mariaaaa!!!" De totes formes l'Ajuntament d'Ador ha dit que es farà càrrec de la perruca que durant uns mesos lluirà la tia Pepica.
I a tot açò què diu l'alcalde del poble, el Sr. Juanvi Estruch? Doncs, bé, la redacció d'aquesta agència ha intentat posar-se en contacta amb ell però, vist l'aspecte que han prés les coses, s'ha llevat del mig per una temporadeta. Es sospita que estiga a Londres convidat per Amancio Ortega, l'amo d'Inditex i les tendes de roba ZARA.
I es que el fenomen no té precedents, ens estan arribant notícies de tot arreu del món realment increïbles: des d'Iran, el seu president Mahmud Ahmanideyad ha dit que totes les centrifugadores comprades per a utilitzar-les en la indústria nuclear es reconvertisquen per a rentar les peces que confeccionaran totes les dones del país; a l'India, Pakistan, Sri Lanka i Bangla Desh no es veu ni un xiquet pel carrer, el que no està en escola està cosint; a Mèxic les maquiladores estan que tiren fum; fins i tot desde Gabón ens arriben notícies de que el seu presidente Omar Bongo ha declarat: "gràcies a este home, la indústria tèxtil que estava parada al nostre país està traguen al país de la crisi. Volem donar-li a l'alcalde d'Ador la creu d'or del nostre país". De Mongolia Interior, del Canadà, de Yemen, de Siberia, de Burundi, de les illes Salomón, de tot arreu del món estan arribant felicitacions a l'Ajuntament d'Ador; tots els efectius personals estan atenent els telèfons sense descans, els obrers, els agutzils, fins i tot el secretari del poble, el pobre Blai està atenent el telèfon com si fos una recepcionista més; la Telefònica ha hagut de desplaçar a vint homes per millorar la xarxa del telèfon per poder atendre la demanda creixent de gent que vol parlar amb l'alcalde d'Ador, que com diguem està desaparegut.
Preguntat a Zapatero per aquest fenomen ens ha dit: "Estes persones són les que necessita Espanya per fer una nació gran, per tot arreu del món es parlarà de nosaltres. Encara que l'alcalde és del PP estic orgullós de tindre persones així al país. He parlat amb Rajoy i ha convingut amb mi que hem de fer-li un homenatge com es mereix."
Les borses del món han experimentat un creixement desmesurat en estos dies, les accions de les empreses tèxtils han quintuplicat el seu valor; segons un estudi del Fons Monetari Interncional, el Banc Mundial i Morgan and Stanley de Nova York, l'aportació d'Ador al Producte Interior Brut Mundial d'aquest anys serà d'un 5,43%, més que tot Àfrica junta.
Però no acaben ací les coses, el representant dels criadors de caragols ha manifestat que si en el primer discurs que faça l'alcalde d'Ador, anomena els caragols, li pagarà un viatge a Londres; el representant de fabricants de rajoles diu que si en el primer discurs que faça l'alcalde ix amb una rajola baix del braç, li pagarà una estança a Londres; el representant de criadors d'estruços diu que si l'alcalde ix amb una barret fet de plomes d'estruç al cap, li pagarà un viatge a Londres... I així, més de mil representants li paguen un viatge a Londres al senyor alcalde si fa alguna cosa. Increïble.
Gràcies a l'alcalde d'Ador, en estos moments no es fan prou banyadors al món, i açò donarà feina i ingressos a moltíssima gent"
Fins ací el teletip de l'agència EPHE. Haureu de disculpar-nos, però en Gent d'Ador no en sabíem res. Aleshores ens hem posat en marxa per corroborar esta notícia i hem de dir que és veritat. Encara estàvem pensant què fer, ens ha cridat el nostre company Joan des de València: "xe què passa ahí que m'ha dit la meua dona que al Corte Inglés s'han acabat les reserves de bikinis, banyadors i trages de bany per habitants actuals i futurs d'Ador? fins i tot els PAIs compraven" Una amiga nostra que treballa al Carrefour, també ens ha cridat dient-nos que ja no queden trages de bany; de Zara ens avisen que les col.leccions de trages de bany estan esgotades... Realment no ens ho podem creure.
I tot per què, estareu preguntant-vos. Doncs molt fàcil. Recordeu l'anunci que va fer el sr. alcalde ací dient que a finals de gener de 2008 estaria oberta la piscina coberta? Doncs ja veieu en quina data estem i vosaltres sense banyador.

20/2/08

CRÍTICA A LA WEB DE L'AJUNTAMENT

Com sabreu, l’Ajuntament ha posat en marxa un pàgina web on informar de coses del poble: www.ador.es . Nosaltres anem a fer una xicoteta crítica, més que res perquè considerem que es pot millorar. Tinguem en compte que es una finestra oberta per on es poden assomar moltes persones per coneixer millor el nostre poble.
Per començar, direm que el primer accés a la web es fa en castellà, i si es vol passar a veure-la en valencià, hi ha que punxar en la senyera que hi ha dalt a la dreta, un botó, per cert, molt menut. A més a més, la pàgina en valencià és molt més incompleta que la de castellà. Hem de tindre en compte que aquesta web la confecciona la Diputació de València a través de la seua Plataforma Pista Administración Local, tota una espenta al valencià que tant diuen que respatllen.

El disseny de la pàgina principal deixa molt que dessitjar, el logotip és prou "cutre" i gens representatiu, a més, les fotos que encapçalen la pàgina són massa repetitives, l'església i l'ermita. També trobem a faltar un apartat on poder arreplegar suggerències, crítiques, opinions, etc...

Accedint als botons que acompanyen al logotip tenim:
- la programació cultural que és el mateix tríptic que ens envien a casa cada trimestre i que ací ens podem descarregar en .pdf;
-les novetats literàries: simplement venen reflexades pel títol i el nom de l'autor, però estan amuntegades i prou desordenades. En una web, l'ordre i la claritat és primordial per a trobar el que es busca;
-telèfons d'interés: trobem a faltar els mòbils dels agutzils, doncs per les vesprades en un moment d'urgència, no podem acudir a l'Ajuntament perquè està tancat;
-plan de quemas de Ador: s'han limitat a posar el pla que té ja més de quinze anys, doncs encara s'anomena la carretera de Villalonga com la vv-1011... Creguem que podria millorar-se;
-firma electrònica: un servei interessant que anirà imposant-se en el futur.

En els laterals de la web estan els blocs que contenen tota la informació municipal que ens pot interessar. Seguirem comentant-la.

19/2/08

SUBVENCIONS PER A TERRES DE TARONGERS

Per primera vegada tots els que cultiven cítrics cobraran a partir de l’any 2010 una quantitat aproximada de 25 Euros per fanecada. És importantíssim assenyalar que per aconseguir-ho cal activar el dret de cobrament l’any 2008.
En este moment l’ordre de Pagament Únic que té que organitzar el Ministeri de Agricultura no s’ha publicat al B.O.E., estem a l’aguait i quan aparega, esperem que siga abans del 30 d’abril, l’escriurem ací, al nostre bloc, per a què tothom se n’assabente.
Aquests fons aprovats per la Unió Europea es repartiran als productors de taronges, mandarines, llimes i pomelos que acrediten tindre plantacions a dia 30 de setembre del 2007.
Encara no sabem exactament qui serà o seran els encarregats de tramitar tota la documentació necessària per demanar l’assenyalada subvenció, però que els Sindicats Agraris i les Cooperatives de segur que actuaran.
GENT D’ADOR, com a organització política amplament representada a l’Ajuntament d’Ador, presentarà en temps i forma la petició per a que siga el mateix Ajuntament qui ajude facilitant tots els tràmits necessaris a aquells propietaris que ho demanen .

17/2/08

COMENTARI A LA CARTA DE BONES PRÀCTIQUES

Jo no crec que l’ajuntament d’Ador porte aquesta carta a cap plenari per que siga ratificada; el seu govern és totalment contrari a les bones pràctiques allí mencionades.
Vejam:

PRIMER PRINCIPI: Garantir la igualtat, imparcialitat, etc. de tots els ciutadans.
Tots sabem que l’alcalde porta metges a casa d’alguns malalts (com diria el periodista Miguel Àngel Aguilar) Però… ¿qué broma es esta?
Ara que els centres hospitalaris disposen de tota mena de tecnologia i especialistes, el paper d’aquests metges no és altre que assegurar-se vots i al mateix temps:
Dividir el poble en dos bàndols.
Confessar que la sanitat valenciana (disset anys en mans del Partit Popular) és tan roïn que calen aquests metges per fer millor diagnòstic.

VUITÉ PRINCIPI: Codi ètic de conducta política.
Aquestes últimes setmanes hem vist com el P.P atacava Maria Teresa Fernández de la Vega perquè s’havia empadronat a la seva casa de Beneixida.
Com? Al partit popular li sembla mal que una valenciana que es presenta per València s’empadrone a casa seua? Ells estan empadronant en poblets xicotets on, uns quants vots canvien la voluntat del poble, a desenes de persones que ni treballen ni viuen ni tenen casa.
Un exemple: A la casa pairal del senyor alcalde tots sabem que viuen dues persones, però són cinc les que allí apareixen empadronades. On està l’ètica política?
Un altre exemple d’ètica política. Un propietari de la muntanya que hi ha al costat de Monte Corona em digué que anà a casa d’un germà el senyor alcalde i un altre regidor dient-los que si eixia ell, la muntanya valdria molts milions de pessetes, sinó res.
I, què dir de la gent amb graneretes que aparegué pel poble després de les eleccions? QUÉ VERGONYA!

CINQUÉ PRINCIPI: Transparença i rendició de comptes.
Al primer ple es presentà la situació económica de l’ajuntament en eixe moment i dispossava d’uns 400 milions de pessetes. El portanveu (Valentín Gregori de GENT D’ADOR) li preguntà: Però… aquestos diners d’on provenen?
Contestació: -Subvencions. Per tres vegades li ho preguntà i la contestació fou sempre la mateixa. –SUBVENCIONS- No digueren en cap moment d’on venien eixes subvencions. És açò transparença?

DESÉ PRINCIPI: Equilibri entre objectius econòmics i mediambientals.
Com pensa arribar a l’equilibri aquest ajuntament?; Arrancant arbres centenaris i deixar la muntanya pelada com el cul d’una mona, al temps que porta milers de pinets i carrasquetes el dia de l’arbre?
Omplint les muntanyes de piscines que acabaran amb la poca aigua que tenim? Però això si… que no falte el victimisme: Els socialistes no ens volen donar l’aigua de l’Ebre!!

JAM

15/2/08

PROGRAMACIÓ D'ACTIVITATS HIVERN-PRIMAVERA 2008

17 DE FEBRER DE 2008. ALMISSERÀ-FONT BLANCA.

Eixida 10h.
Esmorzar a l’àrea recreativa d’Almisserà
Pujada al paratge de la Font Blanca. Opcional pujar al Castell de la Penya o de Vilella. (Juancar queda eximit de dita opció)
Dinar de montanyers .

9 DE MARÇ DE 2008. FONT DE LA GRANATA I MIRADOR DE TAVERNES.

Eixida: 10h.
Esmorzar: Font de la Granata.
Senda de la Font al Mirador( Els xiquets poden anar amb cotxes,junt en Juancar).
Dinar a l’àrea recreativa del Racó Joana.

31 DE MARÇ DE 2008. PAELLES AL SEQUER. (aprofitem que ja ens hi queda poc )

1ª eixida: a les 9h. Pel Tarrassó pujar a la casa de la Cuta
2na eixida : a le 11’30h romeria cap al Santuari del Sequer. Porteu la picadeta.
Ales 13h. començarem a fer paelles.
Per la vesprada de forma opcional pujada al cim del cabeço.

13 D’ABRIL DE 2008. VALL DE LAGUART

Eixida: 10h.
Arribada a la pressa d’Isbert . Esmorzar.
Visita a la senda mora que ix de la Font Major de Fleix cap al barranc de l’Infern, pujada opcional a la Jubea del Mig.
Visita al sanatori de Fontilles, on les línies telúriques ens serán favorables. Berenar.

27 D’ABRIL DE 2008. QUATRETONDETA.

Eixida : 9’30h.
Esmorzar en zona d’acampada de Benigembla.
Arribada a Quatretonda, visita a la carrasca de la tia Teresa, pujada a la Font de l’Espinal on dinarem. Opcional pujar a veure els frares.

18 DE MAIG DE 2008. BICORP.

Eixida a les 9’00h
Esmorzar en els llacs d’Anna.
Arribada a Bicorp, pujar al pic del Massís del Caroig. Dinar en ‘Àrea Recreativa. Visita a la cova de l’Aranya.

1 DE JUNY. CAP DE LA NAO, CALA DE LA GRANADELLA.

Eixida: a les 9’30h.
Esmorzar en l’Area Recreativa de Pinosol (Xàbia),visita al cap de la Nao. A nadar a la cala de la Granadella i dinar. Per la vesprada visita a l’illa del Portixol.

21-22DE JUNY. CABANES DE TITAGUAS.

Eixida: Divendres 20 després de dinar. El que ixca el dissabte que matine, ja que el viatge és prou llarg i estan d’obres en la carretera de Xelva, Villar, etc.
Hi vorem l’observatori astronòmic més important de la comunitat. Farem una senda botànica molt lleugera. Anirem a veure el pic de vigilància forestal de la Travina.