19/7/11

UNA TERCERA VERSIÓ, JUANVI.


He assistit al Ple de dijous passat, perquè m’interessava saber com es desenvolupava el segon punt de l’ordre del dia. I, com que Juanvi s’ha atrevit a acusar els meus sogres i demés familiars de mentir i de no mantindre els tractes, i aquestos són ja molt grans i no saben expressar-se molt bé per escrit, m’han demanat que els tire una maneta.
D’esprés d’escoltar l’argumentació de Tere Reig, fonamentada en una documentació que l’anterior alcalde els ha estat amagant, sobre la sentència condemnatòria a l’ajuntament d’Ador i al Tribunal d’expropiació, per part del Tribunal Superior de Justicia de la CV , amb motiu de l’expropiació forçosa de la casa de la plaça Major – per cert, que mai se li havia d’haver canviat el nom - , Juanvi prova a justificar-se contant la seva versió dels fets.
Diu que el 2.002 acorda amb els propietaris 120.000€ per l’expropiació de la casa, però no diu que no dóna ni un cèntim de senyal, ni que passen els anys i els propietaris volen cobrar, i a més que, en aquella època de la bombolla immobiliària, les cases augmentaven el seu valor de manera exponencial.
Diu després que el 2.007 compra una altra casa, també per enderrocar-la i ara sí fa tots els passos que pertoquen. M’he interessat per aquest fet i a l’acta de l’acord plenari diu, més o menys, que pagarà per ella 216.000 €, donant una entrada de 6.000€ i en dos mesos pagarà la resta i per lligar-ho bé, amb escriptura notarial. Ah!, se m’oblidava dir que la primera casa tenia uns 2.500 m2 edificables i la segona, al voltant de 380 m2. La primera, l’ha esborrada del mapa. La segona, la teniu tots a la vista. Se li ha oblidat dir també que durant l’enderrocament aparegueren unes restes d’orígen romà, que Patrimoni de la Generalitat manà parar les obres per estudiar-les i recuperar-les, però, com tots sabeu, en 24 hores, anà tot a parar al barranc. Tinc les fotos dels enderrocs per si voleu veure-les.
Diu també que va intentar reunir-se amb els propietaris, pero aquells no varen voler mai. No és eixa la opinió dels meus sogres i ho neguen rotundament. És més, em conten que, cansats ja de que passara el temps i no tindre res assegurat, li preguntaren una dia, una vegada més, com estava lo de la casa. Ell, amb eixa simpatia i la finor en el procedir que el caracteritza, els va contestar, més o menys, perquè no recorden les paraules exactes: “Estic hasta els collons de la casa”.
També intenta justificar que ho ha fet tot tant bé que el Tribunal d’expropiació li donà la raó dues vegades, i que fins i tot va rebaixar el preu de l’immoble. Però no diu que a aquests sessions no hi participen els expropiats, però si l’ajuntament, per la qual cosa no et donen l’oportunitat d’al•legar res, ni pots defensar-te. Tampoc diu que ells al•leguen al seu informe que l’immoble es troba en un lloc d’urbanització no consolidada, - la qual cosa aprofita el tribunal d’expropiació per rebaixar el preu del m2 - ; que té menys metres dels que en realitat hi havia i a més no valora adequadament l’edificació.

És per això, pel què, farts de sentir-se desprotegits, decideixen recòrrer al tribunal Superior de Justícia. I aquesta vegada sí, el jutge estudia els informes dels tècnics dels expropiats, i també els de l’ajuntament. El resultat final ja el sabeu: en la sentència 625/2010, de 4 de juny de 2010, el jutge valora la casa en 231.000 € i a més condena a l’ajuntament a pagar els interessos de demora des del 12 de desembre de 2.006, i això, mira per on se li ha oblidat també dir-ho a Juanvi. Per cert, diga el que diga Juanvi, els advocats de l’ajuntament no es varen presentar el dia del judici, perquè jo si que hi era. Ara el nou alcalde i els regidors nous, ja poden comprovar si damunt els varen pagar per no assistir a la vista i ja ens ho contaran.
Diu que els 120.000 € de dipòsit ja s’han cobrat quasi tots, però, i la resta? Per cobrar la resta, perquè, com podeu suposar és d’obligat compliment, el TSJCV ha hagut d’amenaçar l’ajuntament donant-los un termini d’un més en fer efectiu el deute. Com diu la PROVIDÈNCIA de 19 d’abril de 2011, en el termini de 3O DIES IMPRORROGABLES, i acabat el termini sense haver fet efectiu el deute, S’AUGMENTARÀ EN DOS PUNTS ELS INTERESSOS. Per tant el interessos ja corren dos punts més. A més sol•licita que s’indique “LA IDENTIDAD COMPLETA” de l’autoritat responsable del compliment de la sentència “por si es constitutiva de Delito de Desobediencia a la autoridad Judicial”. Cal posar-li nom i cognoms a la dita autoritat?
I si no us heu fet encara la pregunta del milió, ara és el moment. Com Juanvi ha deixat passar tant de temps, des de la sentència fins ara, per començar a pagar la resta dels diners? Cregueu que s’ha molestat en intentar negociar el pagament?
Ha hagut de ser la nova corporació la que s’ha enterat que cal fer un Ple per demanar una subvenció de 81.000 €. De veritat hi ha diners a la Diputació de València, amb la que està caiguent, per pagar judicis perduts pels alcaldes?
I ja la farolada final: “estic negociant amb diferents Conselleries per obtindre subvencions per pagar la resta de diners, per a que a l’ajuntament no li coste ni un euro” (sic). Novament s’oblida dels interessos?
Però clar, com ell no compta mai amb ningú - incloeu també els seus regidors - , no és d’estranyar que l’alcalde i tots els que assistiem a la sessió ens quedarem a quadros quan hem sentit totes les gestions que diu estar fent perquè cobren – com sempre sense comptar ni amb la nova Corporació Municipal- i a més a més, com s’atreveix a dir que açò no li costarà un euro a l’ajuntament? Que, d’on trauen els diners les Diputacions i les Conselleries? Els paguen els australians?
Ací, Juanvi, ens coneixem tots, i sabem qui compleix i qui no els tractes. I he vist que tens molt mala memòria. O t’he de recordar algunes actuacions unilaterals de l’ajuntament en el carrer Sant Vicent, dins la propietat particular, sent tu l’alcalde, sense avisar, sense tracte i sense cap permís. Això es diu abús de poder? O, t’he de recordar l’acord - ara sí i per iniciativa nostra - firmat per tu i pel meu sogre pel qual ell cedia gratuïtament 521 m2 i tu urbanitzaves el carrer Sant Vicent? Et parle del 17 de gener de 2.005 i el tracte era que tindries urbanitzat el carrer el 31 de desembre de 2.006. Només cal passar-se per allí i veure el resultat del tracte. I estem en juliol de 2.011.
Senyor alcalde, desgraciadament li ha tocat a vostè lidiar aquest toro i haurà de tindre en compte el deute, en els propers pressupostos. I que Déu ens pille confessats.
Ador, 16 de juliol de 2.011
Ferran Estruch (En nom de la família Estruch Pavía)
UNA TERCERA VERSIÓN, Juanvi.
He asistido al Pleno del jueves 14 de julio, porque me interesaba saber cómo se desarrollaba el segundo punto del orden del día. Y, como Juanvi se ha atrevido a acusar a mis suegros y demás familiares de mentir y de no mantener los acuerdos, y estos son ya muy mayores y no saben expresarse muy bien por escrito, me han pedido que les tire una mano.
Después de escuchar la argumentación de Tere Reig, fundamentada en una documentación que el anterior alcalde les ha estado ocultando, sobre la sentencia condenatoria al Ayuntamiento de Ador y al Tribunal de expropiación, por el Tribunal Superior de Justicia de la CV, con motivo de la expropiación forzosa de la casa de la plaza Mayor - por cierto, nunca se le debía de haber cambiado el nombre -, Juanvi prueba a justificarse contando su versión de los hechos.
Dice que el 2.002 acuerda con los propietarios 120.000 € por la expropiación de la casa, pero no dice que no da ni un céntimo de señal, ni que pasan los años y los propietarios quieren cobrar, y además que, en aquella época de la burbuja inmobiliaria, las casas aumentaban su valor de manera exponencial.
Dice después que el 2007 compra otra casa, también para derribarla y ahora sí hace todos los pasos que corresponden. Me he interesado por este hecho y en el acta del acuerdo plenario dice, más o menos, que pagará por ella 216.000 €, dando una entrada de 6.000 € y en dos meses pagará el resto y para atar bien la cosa, con escritura notarial. ¡Ah!, se me olvidaba decir que la primera casa tenía unos 2.500 m2 edificables y la segunda, alrededor de 380 m2. La primera, la ha borrado del mapa. La segunda, la tenéis todos a la vista. Se le ha olvidado decir también que durante el derribo aparecieron unos restos de origen romano, y Patrimonio de la Generalitat mandó parar las obras para estudiarlas y recuperarlas, pero, como todos sabéis, en 24 horas, fue todo a parar al barranco. Tengo las fotos de los escombros por si queréis verlas.
Dice también que intentó reunirse con los propietarios, pero éstos no quisieron nunca. No es esa la opinión de mis suegros y lo niegan rotundamente. Es más, me cuentan que, cansados ya de que pasara el tiempo y no tener nada asegurado, le preguntaron un día, una vez más, cómo estaba lo de la casa. Él, con esa simpatía y finura en el proceder que le caracteriza, les contestó, más o menos, porque no recuerdan las palabras exactas: "Estoy hasta los cojones de la casa".
También intenta justificar que lo ha hecho todo tan bien que el Tribunal de expropiación le dio la razón dos veces, y que llegó incluso a rebajar el precio del inmueble. Pero no dice que a estas sesiones no participan los expropiados, pero sí el ayuntamiento, por lo que no te dan la oportunidad de alegar nada ni tienes el derecho de defensa. Tampoco dice que ellos alegaron en su informe que el inmueble se encontraba en un lugar de urbanización no consolidada, - lo que aprovecha el tribunal de expropiación para rebajar el precio del m2 -, que tiene menos metros de los que en realidad había y además no valora adecuadamente la edificación.
Es por ello, por lo que, hartos de sentirse desprotegidos, deciden recurrir al Tribunal Superior de Justicia. Y esta vez sí, el juez estudia los informes de los técnicos de los expropiados, y también los del ayuntamiento. El resultado final ya lo conocéis: en la sentencia 625/2010, de 4 de junio de 2010, el juez valora la casa en € 231.000 y además condena al Ayuntamiento a pagar los intereses de demora desde el 12 de diciembre de 2006, y esto, mira por donde se le ha olvidado también a Juanvi en su alegato. Por cierto, diga lo que diga Juanvi, los abogados del ayuntamiento no se presentaron el día del juicio, porque yo sí que estaba allí. Ahora el nuevo alcalde y los nuevos concejales, ya pueden comprobar si encima les pagaron por no asistir a la vista y, ya nos lo contarán.
Dice que los 120.000 € de depósito ya se han cobrado casi todos, pero, ¿y el resto? Para cobrar el resto, porque, como podéis suponer es de obligado cumplimiento, el TSJCV ha tenido que amenazar al ayuntamiento dándoles un plazo de un mes en hacer efectiva la deuda. Como dice la PROVIDENCIA de 19 de abril de 2011, en el plazo de 3O días improrrogables, y acabado el plazo sin haber hecho efectiva la deuda, se aumentará en DOS PUNTOS LOS INTERESES. Por lo tanto los intereses ya corren dos puntos más. Además solicita que se indique "LA IDENTIDAD COMPLETA" de la autoridad responsable del incumplimiento de la sentencia "por si fuera constitutiva de Delito de Desobediencia a la autoridad judicial". ¿Hay que ponerle nombre y apellidos a dicha autoridad?

Y si no os habéis hecho todavía la pregunta del millón, ahora es el momento. ¿Cómo Juanvi ha dejado pasar tanto tiempo, desde la sentencia hasta ahora, para empezar a pagar el resto del dinero? ¿Creéis que se ha molestado en intentar negociar el pago?
Ha tenido que ser la nueva Corporación la que, en enterarse que había que hacer un Pleno para pedir una subvención de 81.000 € se ha puesto inmediatamente manos a la obra. ¿De verdad hay dinero en la Diputació de València, con la que está cayendo, para pagar juicios perdidos por los alcaldes?
Y ya la farolada final: "estoy negociando con diferentes Conselleries para obtener subvenciones para pagar el resto de dinero, para que al ayuntamiento no le cueste ni un euro" (sic). ¿Nuevamente se olvida de los intereses? Pero claro, como él no cuenta nunca con nadie – incluídos sus concejales -, no es de extrañar que el alcalde y todos los que asistíamos a la sesión nos quedáramos a cuadros cuando hemos oído todas las gestiones que dice estar haciendo para que cobren - como siempre sin contar ni con la nueva Corporación Municipal- y además, ¿cómo se atreve a decir que esto no le costará un euro al ayuntamiento? Que, ¿de donde sacan el dinero las Diputaciones y las Conselleries? Los pagan los australianos?
Aquí, Juanvi, nos conocemos todos, y sabemos quién cumple y quién no los acuerdos. Pero he visto que tienes muy mala memoria. O tengo que recordarte algunas actuaciones unilaterales del Ayuntamiento en la calle San Vicente, dentro de la propiedad particular de mi suegro, siendo tú el alcalde, sin avisar, sin trato alguno y sin ningún permiso. ¿Se llama ésto abuso de poder? O, te he de recordar el acuerdo - ahora sí y por iniciativa nuestra - firmado por ti y por mi suegro por el que él cedía gratuitamente 521 m2 y tú urbanizabas la calle Sant Vicent? Te hablo del 17 de enero de 2005 y el trato era que tendrías urbanizada la calle el 31 de diciembre de 2006. Sólo hay que pasarse por allí y ver el resultado del acuerdo. Y estamos en julio de 2.011.
Señor alcalde, desgraciadamente le ha tocado a usted lidiar éste toro, y deberá tener en cuenta la deuda, en los próximos presupuestos. Y que Dios nos pille confesados.
Ador, 16 de julio de 2.011
Ferran Estruch (En nom de la família Estruch Pavía)

16 comentaris:

Anònim ha dit...

sin comentarios...

Anònim ha dit...

Sempre será el mateix,tot mentires i empastres, te una cara durisima i una esquena amplisima tot li cap.
En estos momets encara vol seguir enganyant a les persones del poble.
Deuria de pagar ell de la seua butxaca tot el que es deu.
Quines gestions está fent pera seguir enganyant?
Ferran ha quedat tot clar.

Anònim ha dit...

Sempre sereú aixi de profitosos senyor ex-director de Castellò de Rugat que pregunten ací qui és Ferrán Estruch i sabran qui es el mentirós i empastraor, quin respir que ja no estiga com a veí

Anònim ha dit...

Com a veí d´Ador vaig assistir al plenari i Juanvi va dir varios noms, ente ells el gemà de Ferran Estruch, el Secretari del Ajuntament i altres persones que no recorde el nom, caldría preguntar a estes persones si el que va dir es de veritat, no crec que el Secretari com a professional de l´administració conte mentires..................

Anònim ha dit...

No és profit es justicia.Tu li donaries ta casa per la meitat que val a l'Ajuntament? La meua experiencia es que Juanvi sempre a dit mentires a tota reu i el secretari sempre a dit " si amo "

Anònim ha dit...

així fà pudor a vengança, li la teniu jurà, vos s´ha veu el plumero es a dir el profit

Anònim ha dit...

El Secretari es un professional, molts anys prestan el seu servici al poble, vosaltres si que sou irrespetuosos.............

Anònim ha dit...

Muy poca generosidad por parte de ésta familia que lo único que le importa es cobrar el doble de lo que se acordó, y luego van y le llaman prepotente y mentiroso (eso futura alcaldesa me refiero a la Tere Reig dice muy poco de su señoria................

Anònim ha dit...

Qui es el poble ? Jo soc del poble i Juanvi i el secretari me les han fet passar molt mal. Es aixo de persones professionals?. NO vull vegansa per a ningú. Estic content de que les coses canvien.

Anònim ha dit...

Recordem que tant el secretari com els empleats de l'Ajuntament estan al servici del poble per tant deuen demostrar la seua professionalitat ajudant i col.laborant al maxim amb el nou govern elegit pel poble

Anònim ha dit...

EL GOVERN ELEGIT PEL POBLE ESTAN AL SERVICI DE TOT EL POBLE? PERQUE JO EN VAIG SENTIR EL DIA DE LA FIRETA VEI DE TERCERA, I ALTRES DE SEGONA I ELS DE GA DE PRIMERA. QUINA VERGONYA FER DISTINCIÓNS AMB ELS XIQUETS

Anònim ha dit...

Algunos olvidais un pequeño detalle y es que quin dice cuanto vale la expropiación es un imparcial juez del TSJCV a la vista de las pruebas aportadas por cada una de las partes.

Anònim ha dit...

PER AL O LA COMENTARISTA nº 3
Ho haig de reconèixer. M’has pillat. Estava convençut que, després de trenta-un anys d’estar enganyant els pares i el meu alumnat, vaja, a tot quisqui, i empastrant-ho tot, pensava que podria seguir enganyant a tots els veïns i veïnes de Castelló de Rugat i mira per on no contava amb una persona tant llesta com tu que acabaria desemmascarant-me. Però, dec ser l’excepció que confirma la regla. Ja saps allò de: “s’agafa més aviat un mentider que un coix”. Com has tardat trenta-un anys en descobrir l’engany?
Quan tingues una estona, podries contar les mentides i els empastres que saps i així se n’assabentaran tots. Això si, identifica’t com ho faig jo.
Ah! I la gent de Castelló de Rugat, tant tonta, tant tonta, no ho és.
Amb molta honra i molt orgullós d’haver treballat de mestre durant trenta-un anys, i no tants de director del col·legi, amb els xiquets i xiquetes del meu poble d’acollida, al qual estime moltíssim.
Per acabar. El meu nom, sense faltes d’ortografia, és Ferran.
Ferran Estruch

Anònim ha dit...

Si la expropiación se hubiera hecho de una propiedad del ex alcalde o de alguno de sus familiares, estoy segura que no hubieran necesitado ir a ningún juzgado. Seguro que de una propiedad tan grande hubieran cobrado más de 20 millones, como se hizo luego pagando de la otra casa, comprada y no expropiada, 36 millones de las antiguas pesetas, y a cobrar en pocos meses. En este caso, los del PP, ¿no tienen nada que objetar? Unos y otros, ¿no son igualmente vecinos de Ador?

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

pq. ací no borreu comentaris quan son al.lusius a juanvi, ja,vos cau mal. Aquesta es la vostra democracia.