Durant aquest últims dies del mes d'agost, un grup de veïns i veïnes del poble d'Ador, hem estat arreplegant signatures on es demanava simplement un informe mediambiental per a la ubicació d'una planta de transferència i tractament de residus sòlids urbans i industrials, (planta que no l'han volguda altres poblacions de la Safor) i que en el cas que es fera, s'ajornés fins que estigués feta una carretera de circumval·lació al poble, ja que hi hauria molt de transit pel poble de camions pesats. Bé, doncs ens hem trobat que molts veïns i veïnes d'aquest poble, que estaven d'acord amb l'escrit, no volien signar-lo perquè deuria aparèixer el seu nom i tenien por que hi hagueren represàlies.
Sembla mentida que a aquestes altures (any 2007) i vivint en democràcia , encara aquest poble es mostra amb temor davant aquest tipus de situacions.
Jo, la veritat, no sé si això de les represàlies serà de veritat o no, però vaig tindre una experiència fa uns anys que em va recordar a l 'Espanya del caciquisme; els veïns d'un carrer d'Ador ens posarem d'acord per posar una pancarta on es demanava que ens asfaltarem uns clots grans que teníem al carrer, (que feia temps que ho havien dit a l'ajuntament i havíem presentat escrits, sense que ens feren cas durant 2 anys), i havien vingut les màquines per asfaltar el raval on es devia fer una partida de pilota i alguns carrers de la carretera.
Aprofitant l'ocasió anàrem a demanar-lo una altra vegada a l'alcalde. Se n'anaren les màquines i es quedà per asfaltar. Davant d'aquesta situació decidirem fer una pancarta. La resposta per banda d'alguns "afèrrims" a l'ajuntament no es va fer esperar. Al dia següent, quan isquérem al carrer hi havia gent que ens va girar la cara i ens va negar el salut.
( Al mes següent vingueren les màquines i asfaltaren el carrer)
Bo, ells són així i no anem a canviar-los, però nosaltres si podem canviar la nostra actitud front a d'ells i continuar fent allò que pensem que deguem fer, doncs les properes generacions ens ho agrairan.
3 comentaris:
En aquest poble nostre, o estàs considerat com a de dretes, o almenys sembles esser-ho, o la tens clara.
I dic jo: ser de dretes, anar a missa i combregar tots els diumenges és garantia de ser més bona persona que no una altra, considerada d'esquerres i que va, o no a missa? Pel que s'hi veu la resposta és sí.
Aquest últim no el consideren rival polític; és l'enemic al qual cal eliminar.
"Ja cauràs a les meues mans". Els ho han sentit dir a algunes d'aquestes "bones" persones. I de fet ho acompleixen sempre que poden.
Si ser de dretes fos així, demostrarien practicar allò que s'hi repeteix constantment a l'evangeli que diuen professar: "Amaràs el teu enemic".
Si fos així, demostrarien tenir més caritat cristiana; serien igualment justos que amb els seus?; serien dialogants, comprensius...
Un exemple actual il·lustra allò que dic.
La Festa del Crist la porten actualment persones consideraredes d'esquerres, i mira per on, també van a missa i a combregar. S'haurien d'alegrar, com s'alegrava Jesucrist: "Hi haurà més alegria al cel per un..." Però no, alguns dels fidels a la festa, dels que fervorosament criden "¡Viva el Cristo del Amparo!", han deixat de col·laborar amb la festa i altres fins hi tot no la faran.
NO COMMENT.
Més exemples? Abusos de poder, menyspreu, entrebancs a certes gestions administratives...
Sí, Valentín sí. Això que pretenem ara, millorar la nostra qualitat de vida i la dels nostres fills, ho consideraran com un atac frontal a l'autoritat legalment guanyada a les urnes. I després de passades experiències, és lògic que hi haja gent amb por a les represàlies.
Enllaçant amb el comentari anterior:
No som nosaltres qui deuríem jutjar tant lleugerament les altres persones i tenir-los en consideració, o no, per la opció política que lliurement han escollit, ans al contrari, hauríem de tenir en compte la seva actuació de tota una vida. Tots ne fem de bones i de dolentes. "Qui estiga lliure de pecat, que llance la primera pedra".
Els qui lliurement hem escollit presentar al•legacions també podíem haver escollit l'altra; la de no presentar-la. I ací radica l'essència de la llibertat, en poder escollir.
Per cert, les persones que porten actualment la festa del Crist, són digníssimes persones del poble, dels quals ningú pot dir res dolent d'elles.
Desgraciadament aquest mateix cas, ja va ocórrer fa uns anys i en la mateixa festa. Ho sé perquè jo era un dels de la directiva. Però per sort, tant en aquella ocasió com en aquesta, són molt pocs els qui no la faran.
A més a més jo voldria saber en que s’hi diferencia la festa del Crist quan la porten persones considerades de dretes i quan ho fan persones considerades d’esquerres: despertada, unes vegades banda de trompetes i tambors i altres no, a les 8 h. solemne baixada del Crist, trons, globus i coloms, 1 ª missa, passacarrer per recollir els festers, 2ª missa, mascletada, dinar, festa per a xiquets i adults, solemne processó a les 9 de la nit, pujada del Crist, cant dels gojos, castell de focs d’artifici, i sopar cadascú a sa casa.
Us assegure que no he llegit el programa d’enguany i sé segur que no m’enganye de molt, però enguany veuré el mateix. Tinc més de 50 anys i no recorde que en lo fonamental haja canviat mai la festa.
Què algú m’ho explique?
Ferran Estruch.
Jo no hem considere ni de dretes ni d' esquerres, ni crec que la cosa estiga en això.
Jo pense que estem en una democràcia i que cadascu pot opinar el que siga sense por a que diran o que pasarà.
Això pareix ser que al nostre poble no pasa i per això mateix tenim que cambiar, per la llibertat.
Publica un comentari a l'entrada