ADOR, CA Ú PANYE

Sempre que sent les respostes que dóna el senyor alcalde em quede pensant: “Pobre home..., sembla que l’hem mampresa amb ell”, seguent que sempre fa tot el que pot , però els que estan per damunt d’ell ( encara que molts són amiguets), moltes vegades no atenen les seues peticions, li les deneguen, no fan cas…, però tot el que és de la seua competència sempre es fa.
Però després, quan camine pel poble me n’adone que això que ens fa creure el S. Alcalde no és de veres. Vivim al poble més desastrat de tota la Safor, on a nivell urbanístic (de dins del poble, per suposat, ) sembla tercermundista. Estos dies he anat a alguns pobles pròxims i he vist carrers peatonals, places, parcs, jardins, poliesportius… que no s’han fet d’enguany , sinó que ja porten temps fets. I després camine pel meu poble i em deprimeix, sobretot si camine per la carretera, i per alguns camins de dintre del poble, pel carreró del forn, eixides cap al Collao… i observe: palets al costat de la carretera, fem, voreres sense acabar, tanques, solars sense tancar, cotxes aparcats a una plaça (on deuria de hi haure bancs…), cotxes aparcats damunt de la vorera que impedeixen el pas,carrers amb forats que no veuen el quitrà en anys, xiquets barallant-se per agafar la única pista de futbet…etc,etc,etc.
Ell, quan arriben les eleccions ens promet que farà això, allò… Però el cas és que este senyor porta 20 anys, i el poble està de pena. Es de veres que algo ha fet, faltaria més, ja porta 20 anys, el món sencer ha evolucionat i inclòs a l’Àfrica ja hi han carreteres, i això no vol dir que alguns règims siguen bons.
I així va el poble, de PENA, de la mateixa pena que em dóna a mi l’Alcalde quan respon als plens (després d’esperar-se tres mesos). Però, mira per a on encara esta hi, no sé si és perquè la gent te algo del que ens conta Jorge Bucay, amb el seu conte de “El Elefante Encadenado”, (que quan eren menuts els deien que no podien fer això, que per a què volíem queixar-mos si no feien cas, que es burlarien de nosaltres, que ningú devia saber el que pensàvem, que encara que no creguérem deuríem anar a missa…) i sabem que no és així, que tenim força suficient per fer que tot això canvie, per a dir amb veu ben alta el que pensem a tot el món... O per què la gent és massa individualista i, com deia un altre comentarista, no fan res fins que no els toquen a ells, o com diuen uns altres, pot ser que encara estiga hi perquè es fan “arreglos” com, anar a arreplegar personalment el vot dels moribunds, posar familiars en sa casa, posar-se a la porta de les taules electorals recordant el per què li serà útil votar-li…etc,etc,etc. Jo personalment pense que estes tres coses es donen juntes.
I aquest poble, per por del senyor alcalde a perdre un sol vot, és el poble de”CA Ú PANYE”, com solen dir ací i es per això que : Ca ú aparca on vol (places, voreres, a les dos bandes del carrer, quan s’ha d’aparcar en una...) i Ca ú fa el que vol. I així està el poble, de pena.

NATURALIA