Gent d'Ador va estar ahir a la gran manifestació que les tres principals organitzacions agràries convocaren baix el lema: "El camp s'arruïna, exigim solucions". La manifestació va ser multitudinària. Milers de persones vingudes de tot Espanya desfilaren en un ambient reivindicatiu, però també festiu, respectuós i tranquil. Que tinguem notícia, no es va produir cap aldarull. Els valencians, com sempre, donàrem la nota tirant coets que anaven marcant el pas com en les processons. Banderes, pancartes, pollastres, ametles, pegatines, tractors, vi i molta paciència, la que estan tenint els llauradors aguantant lo que no està escrit, baixàrem des de la porta d'Alcalà fins el ministeri d'agricultura on es va llegir un manifest i es cridaren consignes contra el govern. És cert que este govern, com els anteriors; els de la Generalitat Valenciana ací; i com a màxima responsable, la Unió Europea, s'han oblidat del camp fins al punt de deixar-lo morir en una lenta agonia que acabarà amb un sector que, no ens oblidem, ens ha donat de menjar tota la vida. És una llàstima que a un poble llaurador des de temps immemorials com és Ador, el govern municipal, i principalment el seu alcalde, també s'haja oblidat dels seus llauradors i preferisca convertir les nostres especials terres fèrtils en carrers, edificis i camps de golf en compte d'una agricultura tradicional que ens ha donat feina tota la vida. La prova més evident de que este alcalde vol acabar amb l'agricultura del poble és que ell, i només ell, ha boicotejat, ha paralitzat, tirant-li la culpa de la forma més vil a una altra persona, el projecte per a regar per degoteig tot el terme. Estem segurs que si hui poguérem regar per degoteig, més de la meitat de les terres que s'han abandonat estarien en producció, o al menys, no s'hagueren deixat morir els tarongers.
Per que poguérem estar a Madrid hi ha gent que ha treballat molt. Ací al poble se li va demanar ajuda al sr. alcalde per a fer un autobús. Com sempre, ell va dir que sí (fixeu-vos bé com si aneu a demanar-li alguna cosa, de dret, ell sempre vos dirà que sí: SEMPRE), però a l'hora de la veritat: RES DE RES. Si l'autobús haguera eixit del poble n'hagueren vingut molts més. I que conste que no estem exigint que el pagara tot ell, no, però sí una ajuda. Al final anàrem amb un autobús pagat per l'ajuntament de la Font. Gràcies.
És cert que la conjuntura econòmica no acompanya i els preus al camp són ruïnosos. La culpa la tenen les administracions que no han sabut controlar la cadena de transaccions econòmiques que es fan des de la compra en origen fins la distribució. Entre les grans superfícies i els intermediaris, és repartixen els guanys, i el que queda per al llaurador. I això no pot ser.
Pegant una ullada per internet als principals periòdics de tirada nacional hem observat que apenes es fan ressò de la gran manifestació, relegant la informació a les pàgines d'economia. Només els valencians ho comenten a la primera pàgina. Si teniu interés, ho podeu veure en estos enllaços: El País, El Mundo, ABC, Levante, Las Provincias.
4 comentaris:
Molt bé per les persones que han anat a Madrit a defensar la nostra herència , el camp,però la desfeta del paisatge i la contaminaciò i consum de l´aigua que suposa la monstruositat d´edifici que han fet en MONTE CORONA també demana que espavilem i alcem la veu.
Que fort....Els de les fotos també firmarien aquest escrit????jajajaja
I del tall de muntanya què?
Dos anys traguent terra i deixant-la preciosa, dès de la carretera la gent que passa dirà:allò que és? Tinc entés, que és terreny moll i no es pot construir. I arà què fem?, això ja no es pot recuperar. Tinc la solució, amb lletres ben grans per a que es vega dès de lluny, amb pedres de disseny que escriguen ADOR, com en Cullera, més bonic encara, Ador s'ho mereix.
Al carrer Joan XXIII, per fi després de més de 5 anys de lluïta, escrits i reclamacions per la meua part, s'ha reparat la xarxa de l'aigua potable que cada dos per tres tenia fugues. Però la vorera continua plena de pedaços de totes les fugues dels darrers anys.No haguera resultat més barat arreglar-ho bé, ja d'una vegada per sempre,total per dos files més de taulells. O això queda per una segona fase? Fent i desfent s'ensenya la gent i al final el gasto és doble. I si mireu, el rastells de la vorera no alçen apenes de l'asfalt del carrer,això vol dir que en cas de fortes pluges l'aigua podria pujar per damunt. Una vegada posats, fer-ho ben fet haguera segut lo més correcte i barat.
Publica un comentari a l'entrada