MENYS PLANTES I MÉS TRELLAT

Un deu per al partit que governa a Ador. Molt bé, en època de crisi, regalar una planteta per casa. Fantàstic!
Què valen les plantetes, 1.000 € i pico?
Segur que l’assessor de l’alcalde així li ho ha recomanat perquè així “quedarem bé davant del poble” i això ens reportarà vots.
Hi havia una segona opció, però aquesta no dóna vots, i és la d’ajudar a través dels serveis socials a les famílies més necessitades del poble, que de segur n’hi ha.
Però clar, la primera opció suposa vots, cosa importantíssima per mantenir el lloc. Fer la segona proposta, suposa l’anonimat, que cap persona s’entere, i això no dóna vots.
Actuacions com aquesta buiden de contingut i de sentit tot aqueix grapat de paraules que es diuen per aquestes dates.
Algú s’ha parat a pensar que són els diners de tots? I entre tots també conte a l’alcalde, perquè supose que també paga impostos, però quants tenim l’opció de decidir en què s’han de gastar?
Déu meu! Quants diners gastats en regals, berenars i dinars!
Gràcies a Déu, la majoria de famílies del nostre poble no necessitem que ens convide l’alcalde; però si que necessitem que els nostres impostos, que no són pocs, es gestionen bé. Per a que els serveis sanitaris funcionen com cal i no ens donen torns de visita de metge per a sis mesos o més, Per a que les famílies amb més necessitat tinguen, almenys, el més bàsic, Per a que s’arreglen les places, carrers i voreres del poble, que hi ha que vore com estan algunes. Per a que s’arregle, d’una vegada, la ditxosa antena i puguem veure la TV...
Algú podrà pensar: “Xaval, amb aquesta manera de pensar no et presentes a l’alcaldia”. En cap moment m’ha passat pel cap.