GENT D’ADOR VOS DÓNA LES GRÀCIES

 Sí, el sol continuarà il·luminant el cel d’Ador al menys quatre anys més. No ha sigut fàcil a pesar dels 242 vots de diferència amb els quals hem derrotat el Partit Popular. Este triomf el considerem no com una loteria, sinó com el fruit del treball fet al llarg dels més de huit anys que duguem de vida. En cap cas Gent d’Ador ha tirat la tovalla; sempre hem cregut en el treball, la disciplina i el compromís. Estos resultats ens carreguen de satisfacció, però també de responsabilitat. Afortunadament tenim un bon pastor, pacient, meticulós, ordenat, seriós i, el més important, amb sentit de l’humor, imprescindible per dur endavant un grup tan heterogeni. No cregueu que les coalicions són bones de mantindre: entre els diferents partits hi ha interessos contraris, però per això estan els independents, per fer un ciment que unixca els partits, i un bon obrer que sap utilitzar bé la barreja. Però lo fonamental que hi ha en Gent d’Ador és el trellat que tenen tots els seus integrants i l’estima incondicional pel seu poble. I és que ser de Gent d’Ador és tot un privilegi. Del primer a l’últim són tots iguals, tots opinen, tots aporten, tots reneguen i tots accepten les decisions de la majoria. Pobre Joan, quantes idees li hem tombat el grup per considerar que no eren adequades! I així, de tots igual. Perquè Gent d’Ador és un grup que gira al seu voltant, i no un grup que gira al voltant d’una persona que està en el centre. Eixa és la nostra força, i així ho ha reconegut el poble.

Què més dir-vos? Que estem feliços, que hem vist feliç a molta gent i que esperem fer un poc més feliç a tot el poble. Tots pensareu que qui més feliç està de tots és Joan Faus. Possiblement siga aixina. Però a Joan Faus no li fa falta guanyar unes eleccions per ser feliç. Només cal vuere’l en les reunions de Gent d’Ador per apreciar com li brillen els ulls quan ens veu a tots seguts a la taula xarrant, sopant o discutint algun tema. Ell, des de l’altura dels seus anys, de vegades es calla, posa els braços damunt la taula, damunt els papers que sempre l’acompanyen, i s’està uns minuts callat, esperant a que la gent es calme, calle i pose atenció en ell. En ELL, que no és ningú, que és l’últim i que està el primer. Redéu quina responsabilitat. Ara, quatre anys més.

Moltes gràcies a tots els que ens haveu votat, i també als que no per haver participat en la festa de la democràcia.

I com és de llei, també li reconeguem a Juanvi que haja vingut a felicitar a Joan per haver guanyat. Mai es tard rectificar.

Gràcies.