RESPOSTES A L'ALCALDE

Tres mesos després d'haver celebrat el darrer ple ordinari, el sr. alcalde ens ha contestat, o millor dit, vos a contestat, les preguntes que, per intermediació nostra, li férem el passat 30 de gener del corrent (això va ser el dia 28 d’abril, ¡tres mesos després! Compreneu-ho, l’home està molt ocupat, i contestar a l’oposició no mereix ni cinc minuts del seu valuós temps, temps que dedica en maquinar com fotrens més). Ens aneu a perdonar la llibertat per a opinar, però per a contestar el que vos ha contestat, més li haguera valgut haver dedicat eixe temps a estudiar un poc d'ortografia, perquè, a més de contestar en castellà, les faltes son de xiquet de segon de primària (una vegada més, ¡quina vergonya!); en quant al fons, són de xiquet de guarderia, perquè senzillament no en contesta cap, i això que, amb tota la desvergonya, la "xuleria" i el despreci més absolut que el caracteritzen, diu que: "paso a responder dichas preguntas “con todo el respeto que se merece" (sic), i l'home es queda tan a gust i tan ample. Després, en mig full, es ventila les preguntes diguent quatre xorrades, i a una altra cosa, que mig poble no es mereix tanta pèrdua de temps.
Sabem que està molt cabrejat amb nosaltres perquè diu que ací el posem de tots els colors, que tot el que diguem és mentida i que l'hem presa amb ell. I té raó. O és que algú dubta de la infal·libilitat de l'alcalde d’Ador? Ningú, veritat? La seua gran experiència, la seua saviesa, els seus contactes, fins i tot a nivell internacional (no ho digueu a ningú, però li acaben d'instal·lar un telèfon amb connexió directa amb el Despatx Oval de la Casa Blanca) i el seu control absolut de tot el que es mou al voltant del poble, li confereixen un halo de santedat que el mantenen en un altar, majestàtic, inamovible, infal·lible. Totpoderós.
Peró s'oblida d'una cosa molt important, fonamental: que vivim en DEMOCRÀCIA. Esta paraula ell se l'ha estat passant per l'Arc de Triompf des que és alcalde amb el beneplàcit de la majoria del poble que tanca els ulls al crit de: "tu donam pa i digues-me tonto". I això ell ho ha captat molt bé, i els dóna no només pa, sinó també xocolate, vi i cacahues (a càrrec de l’Ajuntament), i la gent està encantada de la vida. Ja ho digué Valentin el dia del mitin: que aquest personatge és un exponent del Despotisme Ilustrat, quan el seu lema resava: "Tot per al poble, però sense el poble". Doncs creguem que encara es va quedar curt, perquè encara sembla més un senyor feudal de la baixa Edat Mitjana que un il·lustrat del segle XVIII, on el seu feu és Ador, i el seu palau l'Ajuntament, on té el ganivet per tallar el bacallà per on millor li convé.
La democràcia, que ell tant ignora, té uns pilars fonamentals sense els quals es diluïx entre un fum d'apariències que li fan perdre la seua vitalitat; i en fer fum el sr. alcalde és un expert. Un d'eixos pilars fonamentals de la democràcia és la llibertat d'expressió. Però la llibertat d'expressió no significa només que algú puga dir el que vullga, amb això eixa llibertat es queda coixa, sinó que, per dir el què algú vullga, que ningú li diga res. Per desgràcia, algun membre d'esta formació ja ha rebut represàlies per part del sr. Alcalde per exercir este dret de llibertat d'expressió. Un altre pilar fonamental de la democràcia és el dret a la informació veraç. Mai de la vida Ador ha tingut tanta informació com ara. Però no perquè el govern del poble haja vist el llum blau redentor i haja començat a traure papers i a mostrar-los a tot el poble, no, sinó perquè nosaltres, Gent d'Ador, ens hem proposat contar-vos tot el que passa al poble amb pèls i senyals. I no sabeu com els cou, més que si s'hagueren abocat vinagre en una ferida. Mireu si tenen poca vergonya a l'hora d'informar-vos, que els plens els fan a les onze del matí i ni tan sols els anuncien pels altaveus del poble (no és això alevosia i mala fe?); en voleu de més grosses? Ni tan sols va anunciar pels altaveus l'acte de la seua entronació, perdó, d'investidura de la seua pròpia alcaldia. Ah, perdoneu, em corregix el meu company, que és perquè sabia que li faltava un regidor i tenia por de que es deslluïra l'acte. No, creguem que el que li falta és talant democràtic. O és democràtic ningunejar, despreciar, odiar a l'oposició?
A nosaltres ens fa gràcia quan escoltem a alts dirigents del PP quan diuen que el PSOE té el vot captiu en Andalucia i que per això guanya sempre les eleccions. No fa falta anar molt lluny per a veure això, a Ador, el sr. alcalde també té un bon grapat de vots captius. A base d'esmorzars, dinars i sopars, excursions, viatgets i palmadetes a l'esquena... i com no, de favors, molta gent està molt agraïda al sr. Alcalde perquè ell, en el compliment de les seues obligacions com a tal, fa creure a l’ignorant ciutadà que li ha fet un gran favor, i que per tant, està obligat a rendir-li pleitesia traduïda en vots, a ell, clar està, i li seran fidels fins que la mort els separe. "Pan i circo", així mantenien el poder molts emperadors en l'època romana. Si estes persones es pararen un moment a reflexionar què tenen i què esperen, veurien com les coses no són de color de rosa, doncs el sr. alcalde, les Roses les té en un florer per a que peguen cabotades en els plens, i així regnar omnipotent per damunt de tots.
Volíem mostrar-vos les respostes i ens hem anat per altres camins. En la pròxima entrada les publicarem, que ara ens hem extés massa. De totes formes, no patiu, que no es perdeu res. Eixe paper que ens ha donat l'haguera pogut utilitzar perfectament per a enrollar l'entrepà o... per a esperar-lo a l'eixida.