PROVES DE SELECCIÓ, PER A QUÈ?

Diuen que feta la llei, feta la trampa; o al bo i millor, que es poden saltar les normes "a la torera" sempre que a alguns els convinga i els altres no diguen res. Però el problema sorgix quan els altres sí que diuen. Aleshores el bou es torna en contra i la topada pot ser de repicam el colze. I es que este govern que tenim al poble es pensa que està en una aldea poblada per irreductibles gals que resisteixen encara i per sempre a l'invasor, i l'Asterix de torn fa i desfà com li dóna la gana. Però resulta que aquells romans ja no són uns invasors cruels, sinó que han fet seua una cosa molt bona que inventaren els grecs de Pericles i que anomenaren DEMOCRÀCIA, i que suposava d'entre altres coses, la igualtat de totes les persones, i com no, les mateixes oportunitats per accedir a un càrrec públic o a un lloc de treball oferit per l'administració. I per a garantir este dret els romans van fer unes normes que anomenaren LLEIS, i que eren d'obligat compliment per a tots els ciutadans, inclosos els gals que van acabar sucumbint a l'imperi de la llei, per molt que l'Asterix amb la seua poció màgica es creguera intocable i continuar fent com fins aleshores.
Tot açò ve a raó del que està passant al voltant de les quatre places oferides per l'Ajuntament per a treballar a l'escoleta municipal. Abans que rés se sabera, ja corria el rumor pel poble que quatre xiques, tres de Gandia i una de la Font entrarien a treballar a l'escoleta. Però no eren més que rumors. Posteriorment, i mitjançant un band (detall molt important en el negoci que estem tractant) es comunica al poble l'oferta dels quatre llocs de treball i de l'apertura del termini de presentació de curriculums. Finalitzat el termini i després d'haver-se presentat prou gent (no tenim la capacitat de saber-ne quants) se citen a l'Ajuntament a les interessades per a fer les entrevistes. I com és normal,a Roma les hagueren citat a totes per a garantir la igualtat d'oportunitats, però estem oblidant-nos de què estem en l'aldea gala defensada per Asterix, i ací de moment, pel que es veu, encara no arriben les normes romanes, i a les entrevistes de treball només foren convocades unes persones, d'entre elles tres de Gandia i una de la Font (quina casualitat) si no foren les úniques. Però Asterix encara no s'ha adonat que Panoràmix, el més savi i llest de l'aldea, va acabar acceptant la "Pax Romana" i s'havia convertit en un demòcrata convençut; aleshores i per casualitat es va assabentar del que passava i va acudir corrent a l'Ajuntament a informar-se. Lo primer que va detectar és que en el tauler d'anuncis oficial de l'Ajuntament no estava exposada l'OFERTA PÚBLICA de treball, ni, per supost, les bases de l'oferta. Aleshores va pujar dalt les oficines i li va preguntar al SECRETARI, com estava l'assumpte, a lo que el secretari va respondre textualment: "jo no sé res". Fent més investigacions, i per abreujar, Panoràmix arribà fins l'escoleta i allí l'encarregada i inquilina li diu que allí s'havien presentat una sèrie de curriculums i que ella mateix estava citada a presentar-se a les onze del matí a l'Ajuntament sense saber per a què. Però Panoràmix sí que ho sabia. A les onze estaven convocades unes persones per a realitzar les entrevistes de treball, però estaven convocades… ¿totes? NO! Només les que ja coneixem. Aleshores Panoràmix va cridar per telèfon a Obelix, que a l'igual que Asterix, encara estava en la prehistòria, i al veure's pillat entre l'espasa i la paret, li va dir que es que a les altres les havia citat per al dilluns. Evidentment, benvolgut lector, a estes altures ja t'hauràs adonat que encara no estaven citades. Va ser en eixe moment, i per telèfon (i no per escrit, clar ja no hi havia temps) se citaren per a les proves a la resta d'aspirants als llocs de treball.
I ara anem a passar a les entrevistes. El tribunal avaluador estava format, segons les informacions que tenim per:
-un inspector de la Conselleria. Cosa que posem en dubte perquè si haguera segut així, lo primer que haguera fet el suposat inspector és inspeccionar tot el procés i haver-lo anul.lat per una falta flagrant de forma;
-la responsable i inquilina de l'escoleta, per raons òbvies doncs és qui millor coneix els llocs de treball;
-Obelix, gran coneixedor de la normativa laboral i expert en qualificació i selecció de personal;
-i presidint el tribunal avaluador, el totpoderós Asterix, expert psicòleg reconegut i gran "head hunter" (caça talents) cotitzat, que amb eixa poció màgica formada per una mescla de supèrbia, vanitat i autosuficiència, d'una sola ullada sap qui està capacitat i qui no per a desenvolupar una determinada tasca.
Però mira tu per on, el dilluns següent, quan foren convocades les demés aspirants, el suposat inspector s'havia esvaït com el fum en l'espai sideral, encarregant-se de les proves de selecció la resta del comitè.
Els resultats de la selecció encara no els sabem; o sí? Faça benvolgut lector una "porra" i de segur que encerta. El que sí sabem segur és que ninguna xica entrevistada el dilluns ha segut elegida. Tatxan! A què sí que havia encertat la porra?
Però com havíem dit al principi, tot aquest procés està viciat des de'l seu origen, i és nul de ple dret. D'això s'encarregarà Gent d'Ador de demostrar-ho. A més a més, no cal ser un expert en dret per adonar-se'n que açò no és més que una altra empastrada feta amb un menyspreu total i absolut, ja no només per les normes legals, sinó per les persones i el sentit comú.