COM ACTUA EL SR. ALCALDE

Al començament del camí del Terrer, pujant cap a la piscina, hi ha un trosset de terra erma que pertany a l'Ajuntament. En eixe terreny es reflecteix perfectament la manera d'actuar del sr. alcalde al llarg dels 24 anys que malauradament porta al capdavant de l'Ajuntament. Quan de temps fa que eixe terreny està completament abandonat? Set, huit, nou anys? On podria hi haure un jardinet per que els veïns dels voltants pogueren gaudir-lo, no hi ha més que un cagador de gossos i un criador de brosses. Però ara que venen les eleccions, el sr. alcalde, tan diligent, mana als treballadors de l'Ajuntament que seguen l'herba per que es veja més “bonic”. I no sabeu com de contents estan els veïns! Per fi poden portar els xiquets menuts a jugar sense por que caiguen i s'embruten amb la caguerada d'un gos! Ara fins i tot poden seure's a terra i xarrar a l'ombra dels contenidors de fem! Gràcies senyor alcalde per recordar-se'n de nosaltres, gràcies! Quina llàstima que per a vosté no siguen eleccions tots els anys!
Eixa, i no altra, és la manera de fer les coses de l'alcalde que patim: només se'n recorda de nosaltres quan venen les eleccions. Els sis mesos abans dels comicis per a ell són frenètics; sempre ho ha fet igual, sempre! Durant eixe temps posa el poble cul per amunt, guanya les eleccions, i es gita a dormir tres anys i mig. I es que el sr. alcalde ens tracta com si forem xiquets. Molts diuen que la seua manera de governar és autoritària; sí, però també d'una forma paternalista. Al llarg dels anys ha anat creguent-se que el poble és seu, que ell l'ha fet i l'ha modelat a la seua manera, i que els veïns no som més que els seus fills, a qui, donant-los uns caramelets i unes joguines, els té més contents que un ginjol i que ja no protestaran, estaran quetets i callaran. Mentre, ell farà el que li done la gana, doncs a sa casa mana ell, extralimitant-se, moltes vegades, en les funcions pròpies d’un alcalde, fins a convertir-se en un aconseguidor de favors, favors que, clar està, s’han de tornar en forma de vots. Però com en les millors famílies, ací també li han eixit ovelles negres (eixes som nosaltres, clar), que mira tu per on, com deia Rajoy, som persones amb ulls i cara; ulls que tenim ben oberts per veure més enllà, i sentit crític i raonament per discernir què està bé i què no. En poques paraules: que no ens xuclem el dit. I no sabeu bé com es cabreja quan els seus fills no el creuen; aleshores li ix la ramalada autoritària i pren les seues represàlies. I quines represàlies!
Ja estem cansats, i sobretot, molt avorrits de veure sempre el mateix. Les necessitats d'un poble no se solucionen al final de la legislatura per que se'n recorden que s'han fet coses, sinó quan és necessari. En este cas en concret, Gent d'Ador es compromet, si guanya les eleccions, a fer un jardinet com es mereix, no sols els veïns de la zona, sinó tot el poble.